QUI SUPORTA LA CRISI?

El passat dijous 18 de març vam celebrar un acte sota el títol “Qui suporta la crisi?”. Els ponents van ser, per la coalició d’ICV-EUiA, Carmen Martínez (ex-regidora de Cerdanyola) i Mercè Civit (diputada al Parlament de Catalunya) i vam comptar amb la presència, per part de CCOO, de Simón Rosado (Secretari d’Acció Sindical de CCOO).

Carmen Martínez va exposar el fet que, malgrat viure una crisi econòmica centrada, principalment en la indústria, la construcció i les finances (sectors d’ocupació principalment masculins), la taxa d’atur és més elevada en la dona que en l’home. Va apuntar que la crisi econòmica ha de ser una oportunitat per a no reproduir sistemes econòmics que causin discriminació per raó de gènere. També en aquest sentit, l’Administració pública hauria de garantir la igualtat d’oportunitats a la ciutadania.

Simón Rosado va explicar que el causant de l’actual crisi econòmica és el sector financer i que les conseqüències les paguen els treballadors. Especialment cal destacar aquelles persones que, un cop acabat el període d’atur, segueixen sense trobar ocupació i no reben ajuda per part de l’Administració. D’altra banda, Rosado tamé va destacar que “el model neoliberal arriba a la consciència de la gent, desfà la col•lectivitat i intenta eliminar l’estat”

Per la seva banda, la diputada Mercè Civit va destacar la bona labor duta a terme pel grup d’ICV-EUiA al Parlament, que va permetre millorar l’impost de successions en contra del que planteja CiU: la política de dretes de la reducció d’impostos. I és que, com digué Civit, “calen diners per a fer polítiques”. És per aquest motiu que tampoc es mostrava d’acord en la reducció del deute públic.

Mercè Civit també va fer especial incís en la necessitat de potenciar les polítiques d’ocupació i d’habitatge i de desenvolupar la llei de dependència.

Al final de l’acte hi va haver un espai de debat entre el públic assistent i els ponents. Es va posar damunt la taula la proposta del govern espanyol d’endarrerir la jubilació als 67 anys i es va exposar el fet que es provoca una disfunció volent augmentar l’edat de jubilació quan alhora hi ha un gran augment de l’atur juvenil.

Cultura, política i ideologia

Crec que ha passat massa desapercebut el que el govern de PSC i CiU han fet respecte l'ús que se li pot donar al Museu d'Art de Can Domènech (MAC). A mi em sembla especialment greu.

Quan al mes de setembre de 2009, el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, es va inaugurar el MAC, tothom coincidia amb què s'havia recuperat no només una part importantíssima de la història de la Cerdanyola del segle XX, sinó també un nou espai obert a la ciutadania. I és que el MAC no només conté la sala d'exposicions, sinó que també té uns magnífics jardins i una bona sala d'actes on s'hi poden realitzar activitats cíviques diverses.

Només sis mesos després, i amb un nou govern format per PSC i CiU, les coses han canviat. El nou govern ha decidit restringir les possibilitats d'ús del MAC per a la ciutadania. I és que s'ha prohibit que s'hi realitzin activitats polítiques i de "caràcter ideològic", i només s'hi permetran activitats "culturals".

En primer lloc, em sembla que avui dia és bastant absurd dissociar cultura de conceptes com política o ideologia. El mateix MAC n'és un exemple. Es tracta d'un museu dedicat al Modernisme. Un moviment que no només era un moviment cultural, sinó que tenia profundes arrels socials i polítiques.

Però el que em sembla més preocupant és que una pràctica com la que han impulsat CiU i PSC es dugui a terme l'any 2010. Sincerament no recordo, perquè jo no l'he viscut (i estic a punt de fer 36 anys), l'època en que es prohibia fer activitats polítiques i de "caràcter ideològic" al nostre país.

També ens podriem preguntar si Cerdanyola és, pels equipaments amb els que compta, una ciutat que es pugui permetre el luxe de prohibir activitats en les seves sales i espais públics. Jo crec que no.

Però és que, a més, les contradiccions amb les que cau el nou govern, i en concret CiU, són evidents.

Recordem que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que entrava en la programació del Cafè amb Lletres la presentació del llibre de memòries de Jordi Pujol. I recordem que aquest acte es va fer al MAC. No sé a vosaltres, però a mi la presentació de les memòries d'un ex-President de la Generalitat i que actualment és president de Convergència Democràtica de Catalunya, em sembla més un acte de caràcter polític i ideològic, que no pas un acte cultural.

I recordem, també, que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que el MAC s'havia d'inaugurar, fos com fos, el dia 10 de setembre, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, una diada de marcat caràcter polític.

Crec que el MAC i que Cerdanyola mereixen altres formes de fer. El MAC ha de tenir com a activitat central la cultura, això és evident, però restringir-ne el seu ús i fer-ho a través de criteris tant dubtosos com els que ha establert el nou govern és perillós. Qui té a partir d'ara la facultat de decidir què és polític i què no, què és ideològic i què no, què és cultura i què no? El govern de la ciutat? Malament anem.

Roger Morales i Puig

Qui suporta la crisi?

Xerrada:

Dijous 18 de març, a les 19h. a l'Ateneu de Cerdanyola.

Hi intervenen:

- Simón Rosado (CCOO)

- Mercè Civit (Diputada d'ICV-EUiA)

- Santi Cayuela (Regidor d'ICV-EUiA)

És cert

És cert:

- Que l'Ajuntament de Cerdanyola te deute. Com el tenia al 2003. Com el tenen tots els ajuntaments fruït d'un nefast model de finançament local que cap govern de l'estat ha volgut reformar.

- Que entre els anys 2003 i 2009 s'han fet a Cerdanyola més pisos de lloguer per a joves dels que mai s'havien fet. I també és cert que el PSC i les JSC estan en contra d'aquest parc públic d'habitatge de lloguer per a joves perquè segueixen insistint que els errors en l'ordenament del sòl (és a dir que pous de merda estiguessin qualificats de zona verda) per a ells tenen més pes que el dret a un habitatge digne.

- Que el govern de PSC va decidir fer al·legacions al decret del parc natural de Collserola per poder fer equipaments dins del futur parc.

- Que alguns gaudeixen amb la confrontació, acusant de mentiders indiscriminadament a tot aquell que diu coses que no els hi agraden. I després no demanen disculpes, per més que quedi clar que les coses dites són veritat.

Jesús Hernández Nicolau