Continuen de vacances?

Les alcaldesses de Cerdanyola

Primer incompliment greu de la sociovergència de Cerdanyola: es van comprometre a que 22 dies abans del ple de pressupostos (previst per l'11 de febrer) l'oposició tindria una proposta sobre la taula.

Estem a dia 29 i encara no en sabem res. Continuen de vacances?

Els drets són de totes i tots

Tot el que aquests dies està passant amb el tema de Vic i els "empadronaments" ens recorda, una vegada més, les profundes diferències que hi ha entre unes forces polítiques, que l'únic que els preocupa es adoptar mesures de govern de les quals en puguin treure el màxim rèdit electoral (en el cas de Vic, treure-li el màxim de vots possible a l'Anglada... que ja té... la cosa!), encara que això signifiqui "trepitjar les persones" i, aquelles altres formacions, que creiem que els drets bàsics de TOTA la ciutadania estan per sobre de tot.

Qui es creu amb la potestat de decidir quines persones tenen dret i quines no a quelcom tan bàsic com la sanitat o l'educació?

Si algú es creu amb aquesta autoritat es que no enten res de res, o que el seu "exacerbat individualisme" li ha anul·lat el sentit comú.

Santi Cayuela

Resposta a la supèrbia socialista

Sota el títol “Resposta a la hipocresia ecosocialista” començava un article de les Joventuts Socialistes a un escrit d’ICV on es criticava la gestió del Govern de l’Estat del Fons Estatal d’Inversió Local.

Les JSC titllaven d’hipòcrita l’actitud d’ICV per ser crítics amb aquestes subvencions, però després aprofitar-les per fer inversions a la ciutat.

Recapitulem. El FEIL ha suposat una despesa de 8.000 milions d’EUR l’any 2009 i de 5.000 milions el 2010 (rebatejat com FESOL). Des de Joves d’Esquerra Verda considerem que aquests recursos eren suficients per a reformar el vigent sistema de finançament local (previst per 2011). El model actual ha generat un gran deute als ajuntaments i els hi deixa com a principals vies de finançament el totxo i el gens progressiu impost de l’IBI.

La crítica que realitzem és que des del Govern espanyol, dirigit pel PSOE, s’ofereixen ajuts condicionats a l’àmbit de la construcció i destinats a la creació estacional d’ocupació únicament en un sector precari. A més de suprimir l’autonomia municipal a l’hora de decidir en quin àmbit invertir, es va obligar als ajuntaments a finançar obres que no tenien pressupostades i amb una celeritat que limitava la planificació. La creació de nous equipaments tendeix a implicar més despesa corrent i, per tant, més deute (per evitar això molts ajuntaments només van rehabilitar voreres i asfaltar carrers). D’altra banda, el fet de donar 177 EUR per habitant, és una mostra de la improvisació del FEIL, ja què dos municipis amb la mateixa població poden no tenir les mateixes necessitats d’inversió. Però era el sistema fàcil per no haver d’escoltar les reivindicacions dels ens locals.

Des de JEV i ICV no es critica que es destini finançament als ens locals. Critiquem que siguin subvencions condicionades destinades a satisfer necessitats del Govern espanyol (estacionar atur estructural, donar-se publicitat amb cartells inútilment grans i cars, recordar als municipis que els diners venen de l’Estat i no de les Comunitats Autònomes, etc.), i no pas les necessitats dels ajuntaments (nou finançament local, ampliació i/o especialització de competències, eixugar el deute, prestació de serveis socials [llei de la dependència, teleassistències, etc.]). A més, tenint en compte aquests problemes de finançament que tenen els ajuntaments, s'han hagut de sumar les despeses sobrevingudes que no entraven en la subvenció del FEIL (l'elaboració dels projectes i la contractació de la direcció facultativa) que han suposat encara més despesa als ajuntaments. En el cas de Cerdanyola, ha suposat un milió d'euros adicional a les arques municipals, que no són pocs.

I la supèrbia de les JSC és titllar d’hipòcrites a ICV per criticar el FEIL, un model de subvenció tant nefast que el propi Govern estatal l’ha canviat tant de nom com de contingut en la seva segona edició.

Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola

ASSAMBLEA DE JOVES D’ESQUERRA VERDA A CERDANYOLA DEL VALLÈS:

El divendres 8 de gener l’agrupacó local de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès vam celebrar la nostra primera assamblea local. L’objectiu era obrir una reflexió sobre el moment en el que es troba la nostra agrupació: de tant en tant cal aturar-se i pensar d’on venim, on estem i on anem.

Venim de dos anys i escaig en els que hem treballat per millorar les polítiques de joventut a Cerdanyola: especialment aquests últims deu mesos, en els quals la Maria Reina, coordinadora de JEV, ha estat regidora de joventut, essent capaç de donar un gran impuls a la regidoria i per tant a la gestió d’allò que afecta als i les joves de la nostra ciutat.

Estem en un moment de canvi polític a Cerdanyola: una moció de censura de poc contingut polític, moguda més aviat per afany de poder, presentada per PSC i CiU, ha deixat ICV-EUiA fora de l’alcaldia i per tant la regidora de JEV ha perdut l’oportunitat de seguir gestionant.

Donada aquesta situació, on anem? Doncs anem en la mateixa direcció: treballar amb esforç i responsabilitat. Aquesta direcció s’ha de seguir sempre, tant al govern com a l’oposició. Anem també amb la mirada posada al 2011: creiem que el nostre és un projecte capaç de fer encara més pels joves, i per això el volem fer valer.

Així doncs a l’assamblea es va fer balanç del que hem fet fins ara i es van elaborar les pautes a seguir els propers dos anys, amb l’objectiu de millorar i enfortir JEV. També en aquest sentit es va escollir una coordinació: Maria Reina i David Chaparro són els co-coordinadors de JEV Cerdanyola. La lògica de la co-coordinació respon al repartiment de tasques, a la paritat i al fet que és una tradició que des de JEV Vallès Occidental i des de JEV Nacional s’està impulsant des de fa uns anys amb bons resultats.

Finalment, es va fer una roda de premsa on els nous coordinadors van destacar la bona tasca que la regidora Maria Reina havia dut a terme en les polítiques de Joventut aquests darrers mesos, així com la voluntat que les polítiques de joventut guanyin encara més força a la nostra ciutat. A la roda de premsa hi van participar també Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola, que va dir que es mostrava disposat a presentar-se com a candidat a les properes eleccions, i Miguel Ángel Díaz, coordinador nacional, que va expresar que el repte de JEV serà mobilitzar el jovent de la ciutat.

PSC: mentir i no informar

Davant del material que ha distribuit a les bústies de la ciutat el PSC de Cerdanyola, des d’ICV volem deixar clar que sota la pretesa voluntat d’informar a la ciutadania, no és acceptable que el partit que ostenta l’alcaldia a la nostra ciutat basi els seus arguments únicament en la voluntat de revenja i, el que és pitjor, en la mentida.

El PSC acusa ICV-EUiA d’haver deixat en mal estat les finances municipals quan és públic i notori que l’actual estat de les arques de l’Ajuntament, malgrat la crisi econòmica, està en una molt millor situació que l’any 2003, any en què ICV-EUiA, CiU i ERC vam entrar al govern de la ciutat.

Insinua també el pamflet del PSC que va ser ICV-EUiA qui va impedir un acord d’unitat per al govern de Cerdanyola. Només cal anar a les hemeroteques i llegir les declaracions de Marc Costa, president de CiU, atribuint al PSC l’única responsabilitat de la ruptura de les negociacions a quatre.

Des d’ICV li demanem al PSC que, d’una vegada per totes, es posi a governar, que les vacances de Nadal ja s’han acabat, i que oblidi les actituds de revenja i el ressentiment cap a ICV-EUiA. I posats a informar a la ciutadania, estaria bé que informés de quin és el contingut del pacte amb CiU i de per què ha possibilitat que des del passat 16 de desembre l’autèntica alcaldessa de la ciutat sigui Consol Pla i no Carme Carmona.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (i 4)

Hi ha tanta feina feta, que podeu entendre perfectament que ens sigui dolorosa aquesta exclusió. És que no pot ser d’una altra manera.

Mireu, nosaltres ens sentim tant nostre el projectes de ciutat i la feina que està ja en el terreny de la gestió, que quan em diuen a mi “Toni, ara a fer oposició” jo dic: oposició a què? Al que hem construit nosaltres? Em serà difícil a mi fer oposició d’això. Ajudarem a treballar en aquesta direcció. No pot ser d’una altra manera. Carme, si tu ets alcaldessa, des d’aquest migdia estic a la teva disposició per a què això no fracassi. Perquè aquí hi ha molta feina feta per nosaltres. Estarem aquí treballant. Estarem aquí treballant. Activament, compromesos amb la ciutat, amb la gent, amb el poble, amb les entitats.

I mireu, el 2011 ens trobarem i ens veurem les cares.

Moltes gràcies.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (3)

Mireu, són temps difícils. La situació de dificultats econòmiques, la comunitat i el país les pateix. A Cerdanyola mateix, en un any s’ha doblat l’atur. Sou sabedors també de les petites i no tant petites empreses que estan tancant. Tothom té molt a prop persones que pateixen la crisi. Hi ha famílies senceres que viuen de la pensió de l’avi. No són moments fàcils. Què demana la ciutadania dels seus governants en un moment com aquest? La màxima corresponsabilitat, compartida, cohesió, unitat. És cert, a nosaltres ens ha costat molt trobar-la en els socis de govern que ara tindrà el grup socialista. Però aquesta és, creiem, una idea central en la política que nosaltres oferim encara: poder governar des de la corresponsabilitat. Allà on ens situem. Si és a l’oposició, nosaltres serem corresponsables. Perquè si aquests dos mesos hi ha hagut inestabilitat política ha estat perquè hi ha hagut temes damunt de la taula que, tot i estant-hi d’acord, CiU, PSC i PP els han votat en contra per a què es visualitzés la inestabilitat política. Per tant la responsabilitat d’aquesta inestabilitat, perdoneu-me, també és compartida. També és compartida.

Mireu, de mi s’han dit moltes coses. Jo d’aquests sis anys al capdavant del govern de la ciutat, me’n sento enormement satisfet, personalment i com a representant del col·lectiu que m’ha donat suport. Em sento satisfet per la feina que s’ha fet i molt tranquil amb la meva consciència. I també, permeteu-m’ho dir, molt orgullós. Amb orgull. Però sincerament també vull deixar palès avui que per a mi això és dolorós. Perquè em sento molt engrescat i il·lusionat pel projecte de ciutat, com no pot ser d’una altra manera. En aquests sis anys Cerdanyola ha obert una nova pàgina en la seva història. Hi ha un abans i un després. Per la feina que s’ha fet, i per la que s’ha planificat.

Avui a Cerdanyola hem trobat el nostre espai identitari i de projecte propi en l’entramat metropolità. Som un municipi que emergim com a referència. Hem configurat acords, complicitats i aliances estratègiques importants per a què aixó sigui així. Aquestes coses no són fàcils. Amb la Universitat Autònoma, per exemple. Amb el Parc Tecnològic, per exemple. Però amb el govern del país, també. Hem teixit aquestes complicitats per a què Cerdanyola sigui, entre moltes altres coses, una de les polaritats del dinamisme econòmic vinculat a l’economia del coneixement, amb tot el que això suposa pel futur de la ciutat.

Per tant, hi ha projecte. Hi ha projecte. I jo voldria destacar quatre potes del projecte estratègic de ciutat que em sembla que són elements importantíssims i que marquen la guia del que és el pla de mandat:

1- El Parc de l’Alba i tota l’activitat econòmica que hi haurà a l’entorn del laboratori de lum Sincrotró, amb la Universitat Autònoma i el Parc Tecnològic.
2- El projecte Urban a l’entorn del Riu Sec, amb tots els equipaments que està previst construir i que ja s’està començant a desenvolupar, i que és una aposta molt potent de vertebració urbana del centre de la ciutat.
3- El nou eix, que també serà una polaritat de serveis importants, a l’entorn del nou Hospital Ernest Lluch que si tot va bé el 2010 es posarà la primera pedra.
4- I un tema potser menys perceptible, però també important, i en el qual hi hem posat molt esforç i el tenim molt madur: la reforma dels serveis públics municipals, la reforma de l’organització de l’ajuntament.

A l’entorn d’aquests quatre eixos estratègics hi ha un ventall molt ampli de projectes, de programes, de feina feta i de feina programada. I d’inversions compromeses. Això no és fum. Per a què us feu una idea:

- El dia 22 de març s’inaugurarà el laboratori de llum Sincrotró. Al darrera d’aquesta inauguració hi ha una quantitat de feina que ve d’anys, i on l’ajuntament hi ha tingut un paper important.
- Les noves carreteres que ens vinculen amb Sant Cugat, avui veig aquí el seu alcalde, estaran acabades els primers mesos de l’any que ve.
- El museu de Ca n’Oliver. Un muesu d’interpretació dels íbers que serà referència a tota la Mediterrània i que ens donarà un relleu internacional, també en la cultura i en l’economia per la relació que té aqesu equipament amb molts altres elements del dinamisme de ciutat.
- Les obres del Riu Sec que estan desenvolupant-se i que el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat em deia que l’any que ve hi havia 2,2 milions d’€ pressupostats.
- El carrer de Sant Ramon.
- Les obres de La Sínia.
- El moll de càrrega del mercat de Les Fontetes.
- L’inici de les obres de l’escola bressol que estan ja adjudicades.
- L’escola de primària del Riu Sec.
- L’inici de les obres de l’Hospital Ernest Lluch.
- El lliurament de les claus dels pisos per a l’emancipació de la gent jove.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (2)

I la pregunta que de fet es fa molta gent al carrer és: Per què? Per què? Per aquests dos mesos d’inestabilitat que certament reconec jo com a responsable del govern? Inestabilitat en un període de negociació política i vull recordar que jo ja vaig dir des del dia de la ruptura del pacte amb CiU que aquesta situació no podia perdurar. Per això vam iniciar converses amb tots els grups municipals per fer un nou govern situant el col·lectiu, l’actiu polític i humà d’ICV-EUiA en la centralitat del govern. I sabeu que l’alcaldia no era un element innegociable.

Per tant la pregunta és: per què?

Perquè hem treballat poc? Hem treballat poc? Hem treballat poc? És que aquesta pregunta no hi ha ningú al poble que la pugui contestar negativament. En sis anys s’ha fet molta feina. A la vista està molta d’aquesta feina, d’altra no es veu perquè està a la cuina de la gestió.

Hem treballat malament? Qui té boca s’equivoca, i provablement hem fet coses que es podien haver fet millor. No pot ser d’una altra manera. No hi ha ningú perfecte. És possible que ara els focus se centrin en els possibles dèficits de la nostra gestió. Però globalment el balanç de la gestió del govern, i especialment d’aquest esquip que avui es censura, és bona, és positiva, és aprovable.

Per tant, si hem treballat i hem treballat bé, la pregunta és: per què?

Perquè hem treballat de forma poc honrada? I vull subratllar aquesta paraula en els temps que corren: hem treballat de forma poc honrada? Poso la mà al foc per tots i cadascun de nosaltres. Jo mateix puc dir avui ben tranquil·lament que tinc el mateix patrimoni que el dia que vaig entrar d’alcalde: un pis que estem pagant amb hipoteca i que ens queden encara quatre anys per acabar-lo de pagar, un cotxe, quatre bicicletes i el compte d’estalvi que compartim amb la meva companya. Hem treballat de forma honrada, us ho ben asseguro i us consta.

Hem estat coherents? Hem enganyat? No, no hem enganyat. Hem estat enormement coherents amb allò que pensàvem fer i que hem dit que fariem. Quan vam arribar a l’acord per fer govern el 2003 era perquè voliem fer un canvi i hi vam apostar fort. El 2007 vam voler continuar amb el projecte de ciutat. El cessament de la Consol Pla també va ser degut a una enorme coherència i a la necessitat que el govern tingués una millor governabilitat en uns moments difícils.

Per tant, si això és així, la pregunta segueix sent: per què?

Molt em temo que els arguments de la resposta a aquesta pregunta no estan en el terreny de la decència política. Deixeu-me que ho digui així. Estan en altres tipus de coses. És una censura excloent perquè no es vol a ICV-EUiA al govern d’aquesta ciutat. És una censura el motiu de fons de la qual s’ha de poder explicar molt més enllà dels dos mesos de lògica inestabilitat política que hi ha hagut a la ciutat.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (1)

Estem aquí perquè 13 regidors del ple van presentar una proposta de moció de censura. Deu regiors i regidores del PSC i 3 de CiU. Una moció de censura és per naturalesa una moció “en contra de”. En contra d’un grup municipal, el d’ICV-EUiA, en contra de 9 persones, de vuit regidors i regidores i d’un alcalde que és qui us parla.

Permetin que faci una breu descripció, molt esquemàtica, d’aquest grup i d’aquestes persones que avui se censuren:

En contra del company i portaveu Jordi Miró, persona dialogant com no n’he conegut altra. I que s’ha aplicat a fons en aquests últims temps per a que no arribessim on estem ara. En la seva tasca en la gestió municipal vull destacar la posada en marxa del que és l’administració electrònica que sabeu que està a punt d’activar-se.

En contra de la Marta Pujol, persona enormement resolutiva que ha promogut a la ciutat les primeres experiències participatives en el planejament urbanístic, i que ha participat molt activament en tots els projectes a l’entorn del Riu Sec.

En contra de la Maria Reina. La seva gestió, tot i portar pocs mesos, s’ha caracteritzat per l’eficàciai per una gestió molt presidida per la seva manera de ser: emotiva.

En contra del Rafa Bellido, un home ponderat però molt contundent en les negociacions i molt ferm en la defensa de les seves posicions. Un home que també ha fet que Cerdanyola fos un muncipi de referència en tots els temes ambientals, i molt especialment en la descontaminació de sòls, i molt especialment en els temes vinculats a l’amiant.

En contra del Gustavo Arias un home sensible i generós que ha gestionat els casals de la gent gran i les polítiques de solidaritat i cooperació amb eficiència i amb una gran sensibilitat.

En contra de la Carmen Rebollo una persona d’una intel·ligència perspicaç i que ha dirigit l’àrea de serveis socials d’una manera que avui la gent que menys té a Cerdanyola té més recursos de la ciutat per a poder destinar als seus dèficits.

En contra del Santi Cayuela un home que ha estat enormement rigurós en la seva gestió, i que ha reduït l’endeutament d’aquest ajuntament a la meitat del que ens vam trobar quan vam entrar a aquest ajuntament l’any 2003.

En contra de la Rosa Vilaró. Una persona molt pràctica en la seva gestió i d’uns principis molt sòlids, en la seva gestió i en la seva pròpia vida. Ha fet del servei a la dona un vaixell insígnia de la ciutat. L’ha fet referència a molts d’altres municipis.

En contra d’un alcalde que modestament ha fet tot el que ha pogut, i ha dedicat bona part de la seva vida durant aquests sis anys a coordinar i presidir l’equip de govern.

Aquestes persones hem fet un equip tècnicament i políticament molt potent. No és hora de fer balanç, però això és reconegut per molta gent que ens coneix. Però el que vull destacar per damunt de tot és l’enorme qualitat humana d’aquestes persones. I és aquest equip el que avui es censura.