QUI SUPORTA LA CRISI?

El passat dijous 18 de març vam celebrar un acte sota el títol “Qui suporta la crisi?”. Els ponents van ser, per la coalició d’ICV-EUiA, Carmen Martínez (ex-regidora de Cerdanyola) i Mercè Civit (diputada al Parlament de Catalunya) i vam comptar amb la presència, per part de CCOO, de Simón Rosado (Secretari d’Acció Sindical de CCOO).

Carmen Martínez va exposar el fet que, malgrat viure una crisi econòmica centrada, principalment en la indústria, la construcció i les finances (sectors d’ocupació principalment masculins), la taxa d’atur és més elevada en la dona que en l’home. Va apuntar que la crisi econòmica ha de ser una oportunitat per a no reproduir sistemes econòmics que causin discriminació per raó de gènere. També en aquest sentit, l’Administració pública hauria de garantir la igualtat d’oportunitats a la ciutadania.

Simón Rosado va explicar que el causant de l’actual crisi econòmica és el sector financer i que les conseqüències les paguen els treballadors. Especialment cal destacar aquelles persones que, un cop acabat el període d’atur, segueixen sense trobar ocupació i no reben ajuda per part de l’Administració. D’altra banda, Rosado tamé va destacar que “el model neoliberal arriba a la consciència de la gent, desfà la col•lectivitat i intenta eliminar l’estat”

Per la seva banda, la diputada Mercè Civit va destacar la bona labor duta a terme pel grup d’ICV-EUiA al Parlament, que va permetre millorar l’impost de successions en contra del que planteja CiU: la política de dretes de la reducció d’impostos. I és que, com digué Civit, “calen diners per a fer polítiques”. És per aquest motiu que tampoc es mostrava d’acord en la reducció del deute públic.

Mercè Civit també va fer especial incís en la necessitat de potenciar les polítiques d’ocupació i d’habitatge i de desenvolupar la llei de dependència.

Al final de l’acte hi va haver un espai de debat entre el públic assistent i els ponents. Es va posar damunt la taula la proposta del govern espanyol d’endarrerir la jubilació als 67 anys i es va exposar el fet que es provoca una disfunció volent augmentar l’edat de jubilació quan alhora hi ha un gran augment de l’atur juvenil.