Un govern que només es mira al mirall

El dijous 18 de març es va celebrar el Ple extraordinari que havia de resoldre les Al·legacions del Pressupost 2010 i la presentació dels Comptes del 2009. És lamentable com el govern està utilitzant els comptes del 2009 d’una manera tendenciosa en un tema tan seriós com els comptes d’un Ajuntament, perjudicant així el funcionament ordinari de l’Ajuntament .

Segons el govern, hi ha un dèficit de l’any 2009 de 2’9 milions d’euros. El que ICV-EUiA argumenta és que els resultats de la liquidació es fan variar per inflar els resultats negatius del 2009. Segons el nostre grup municipal, els dividends de les empreses públiques també cal afegir-les als comptes. En el cas de Cerdanyola, l’empresa pública Cerdanyola Promocions va tenir un resultat l’any 2009 positiu de 3’6 milions d’€. La sorpresa és quan aquest benefici de l’any 2009 el govern l’imputa a l’any següent, quan si s’imputés degudament hi hauria un benefici de 700.000 €. Aquesta situació (passar beneficis del 2009 al 2010 i passar despeses del 2010 al 2009) es repeteix en diferents circumstàncies més, com despeses dels mesos de gener i febrer del 2010 passar-les al pressupost del 2009 amb diferents variacions de pressupost o inclús despeses importants d’obres del FEIL consignar-les a l’any anterior. En la nostra opinió això seria una decisió política per a perjudicar l’anterior govern.

Considerem que aquesta forma de treballar és miop. Considerem que el que està fent el govern amb les notícies falses de manca de pagaments i amb els resultats tendenciosos del compte de resultats perjudica a l’Ajuntament i a la ciutat. I per què ho creiem així? Perquè com quan una família va a demanar una hipoteca, depèn de la salut de l’economia familiar el que el banc accepti la hipoteca o el crèdit que la família demana. De la mateixa manera, l’Ajuntament ha de demanar periòdicament préstecs a les entitats bancàries, i a ningú se li escapa que aquestes dades podrien estar orientades políticament. Com hem vist en notícies properes, l’endeutament dels Ajuntaments és un assumpte seriós que no es pot tractar a la lleugera i la situació de l’Ajuntament de Cerdanyola no és pas tan dolenta com ens volen fer creure. Per tot això, ICV-EUiA demanem que el govern deixi de mirar-se al mirall i d’enganyar a la ciutat de Cerdanyola.

ICV-EUiA lamenta la poca representació local en la inauguració del Sincrotró i reclama més lideratge de ciutat

La formació atribueix a una falta de capacitat del nou govern local que no es convidessin als portaveus polítics ni a representants del teixit associatiu i es limités la presència del sector econòmic local a una representació molt reduïda. Des d’ICV-EUiA es demana obrir les portes del Sincrotró a la ciutadania de Cerdanyola.

ICV-EUiA creu que el nou govern hauria d’haver vetllat perquè la ciutat tingués el protagonisme que es mereixia en la cerimònia inaugural. En els últims anys Cerdanyola ha dedicat molts esforços perquè el Sincrotró Alba, la instal·lació científica més important de totes les construïdes a l’estat Espanyol, s’instal·lés adequadament a la ciutat. La seva ubicació va estar en perill l’any 2004 i es va salvar finalment amb el conveni del primer govern encapçalat per ICV-EUiA i la Generalitat de Catalunya, el març d’aquell any.

L’Ajuntament de Cerdanyola ha fet durant aquest temps un seguiment acurat de l’obra garantint tant la urbanització de l’entorn del laboratori de llum com el subministrament dels serveis necessaris, ambdós de primera qualitat, i vetllant pel compliment del calendari de les obres d’urbanització i del desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat, en coordinació amb els calendaris de construcció i inauguració del Sincrotró.

En l’acte inaugural de l’Alba, tot i que hi havia molts assistents, no es van convidar ni als portaveus polítics ni del teixit associatiu de la ciutat. Tampoc es van tenir en compte les aliances estratègiques de Cerdanyola en la representació de municipis veïns. En aquest sentit, des d’ICV-EUiA, entenem la petició d’explicacions de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, per la seva exclusió de l’acte, tot i formar par del Triangle d’Innovació de Catalunya (CIT), amb Cerdanyola i Rubí.

El Sincrotró ha de tenir un paper clau en el desenvolupament de Cerdanyola i en especial en la dinamització econòmica de la ciutat. La inauguració del Sincrotró, a la que van poder assistir una mínima part del sector econòmic local, va ser una oportunitat perduda. Per aquest motiu, ICV-EUiA demana al govern local que recuperi el lideratge i s’obrin les portes del Sincrotró a la ciutadania per què se’l pugui fer seu. La posada en funcionament d’aquesta instal·lació científica és un fet històric i els cerdanyolencs no mereixem, de nou, ser només espectadors passius de televisió.

QUI SUPORTA LA CRISI?

El passat dijous 18 de març vam celebrar un acte sota el títol “Qui suporta la crisi?”. Els ponents van ser, per la coalició d’ICV-EUiA, Carmen Martínez (ex-regidora de Cerdanyola) i Mercè Civit (diputada al Parlament de Catalunya) i vam comptar amb la presència, per part de CCOO, de Simón Rosado (Secretari d’Acció Sindical de CCOO).

Carmen Martínez va exposar el fet que, malgrat viure una crisi econòmica centrada, principalment en la indústria, la construcció i les finances (sectors d’ocupació principalment masculins), la taxa d’atur és més elevada en la dona que en l’home. Va apuntar que la crisi econòmica ha de ser una oportunitat per a no reproduir sistemes econòmics que causin discriminació per raó de gènere. També en aquest sentit, l’Administració pública hauria de garantir la igualtat d’oportunitats a la ciutadania.

Simón Rosado va explicar que el causant de l’actual crisi econòmica és el sector financer i que les conseqüències les paguen els treballadors. Especialment cal destacar aquelles persones que, un cop acabat el període d’atur, segueixen sense trobar ocupació i no reben ajuda per part de l’Administració. D’altra banda, Rosado tamé va destacar que “el model neoliberal arriba a la consciència de la gent, desfà la col•lectivitat i intenta eliminar l’estat”

Per la seva banda, la diputada Mercè Civit va destacar la bona labor duta a terme pel grup d’ICV-EUiA al Parlament, que va permetre millorar l’impost de successions en contra del que planteja CiU: la política de dretes de la reducció d’impostos. I és que, com digué Civit, “calen diners per a fer polítiques”. És per aquest motiu que tampoc es mostrava d’acord en la reducció del deute públic.

Mercè Civit també va fer especial incís en la necessitat de potenciar les polítiques d’ocupació i d’habitatge i de desenvolupar la llei de dependència.

Al final de l’acte hi va haver un espai de debat entre el públic assistent i els ponents. Es va posar damunt la taula la proposta del govern espanyol d’endarrerir la jubilació als 67 anys i es va exposar el fet que es provoca una disfunció volent augmentar l’edat de jubilació quan alhora hi ha un gran augment de l’atur juvenil.

Cultura, política i ideologia

Crec que ha passat massa desapercebut el que el govern de PSC i CiU han fet respecte l'ús que se li pot donar al Museu d'Art de Can Domènech (MAC). A mi em sembla especialment greu.

Quan al mes de setembre de 2009, el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, es va inaugurar el MAC, tothom coincidia amb què s'havia recuperat no només una part importantíssima de la història de la Cerdanyola del segle XX, sinó també un nou espai obert a la ciutadania. I és que el MAC no només conté la sala d'exposicions, sinó que també té uns magnífics jardins i una bona sala d'actes on s'hi poden realitzar activitats cíviques diverses.

Només sis mesos després, i amb un nou govern format per PSC i CiU, les coses han canviat. El nou govern ha decidit restringir les possibilitats d'ús del MAC per a la ciutadania. I és que s'ha prohibit que s'hi realitzin activitats polítiques i de "caràcter ideològic", i només s'hi permetran activitats "culturals".

En primer lloc, em sembla que avui dia és bastant absurd dissociar cultura de conceptes com política o ideologia. El mateix MAC n'és un exemple. Es tracta d'un museu dedicat al Modernisme. Un moviment que no només era un moviment cultural, sinó que tenia profundes arrels socials i polítiques.

Però el que em sembla més preocupant és que una pràctica com la que han impulsat CiU i PSC es dugui a terme l'any 2010. Sincerament no recordo, perquè jo no l'he viscut (i estic a punt de fer 36 anys), l'època en que es prohibia fer activitats polítiques i de "caràcter ideològic" al nostre país.

També ens podriem preguntar si Cerdanyola és, pels equipaments amb els que compta, una ciutat que es pugui permetre el luxe de prohibir activitats en les seves sales i espais públics. Jo crec que no.

Però és que, a més, les contradiccions amb les que cau el nou govern, i en concret CiU, són evidents.

Recordem que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que entrava en la programació del Cafè amb Lletres la presentació del llibre de memòries de Jordi Pujol. I recordem que aquest acte es va fer al MAC. No sé a vosaltres, però a mi la presentació de les memòries d'un ex-President de la Generalitat i que actualment és president de Convergència Democràtica de Catalunya, em sembla més un acte de caràcter polític i ideològic, que no pas un acte cultural.

I recordem, també, que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que el MAC s'havia d'inaugurar, fos com fos, el dia 10 de setembre, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, una diada de marcat caràcter polític.

Crec que el MAC i que Cerdanyola mereixen altres formes de fer. El MAC ha de tenir com a activitat central la cultura, això és evident, però restringir-ne el seu ús i fer-ho a través de criteris tant dubtosos com els que ha establert el nou govern és perillós. Qui té a partir d'ara la facultat de decidir què és polític i què no, què és ideològic i què no, què és cultura i què no? El govern de la ciutat? Malament anem.

Roger Morales i Puig

Qui suporta la crisi?

Xerrada:

Dijous 18 de març, a les 19h. a l'Ateneu de Cerdanyola.

Hi intervenen:

- Simón Rosado (CCOO)

- Mercè Civit (Diputada d'ICV-EUiA)

- Santi Cayuela (Regidor d'ICV-EUiA)

És cert

És cert:

- Que l'Ajuntament de Cerdanyola te deute. Com el tenia al 2003. Com el tenen tots els ajuntaments fruït d'un nefast model de finançament local que cap govern de l'estat ha volgut reformar.

- Que entre els anys 2003 i 2009 s'han fet a Cerdanyola més pisos de lloguer per a joves dels que mai s'havien fet. I també és cert que el PSC i les JSC estan en contra d'aquest parc públic d'habitatge de lloguer per a joves perquè segueixen insistint que els errors en l'ordenament del sòl (és a dir que pous de merda estiguessin qualificats de zona verda) per a ells tenen més pes que el dret a un habitatge digne.

- Que el govern de PSC va decidir fer al·legacions al decret del parc natural de Collserola per poder fer equipaments dins del futur parc.

- Que alguns gaudeixen amb la confrontació, acusant de mentiders indiscriminadament a tot aquell que diu coses que no els hi agraden. I després no demanen disculpes, per més que quedi clar que les coses dites són veritat.

Jesús Hernández Nicolau