Fa temps que no escric sobre política municipal de Cerdanyola. Avui m'he decidit a fer-ho per dues qüestions. En primer lloc, perquè he assistit a l'acte de presentació de la candidatura d'ICV per a les eleccions municipals. Una candidatura que encara no té ordre definitiu perquè, la novetat de cara a aquestes eleccions municipals, és que hem obert un procés obert a tota la ciutadania per a què n'esculli l'ordre definitiu. Procés que, per cert, està generant "curioses" reaccions. I, en segon lloc, per la composició de la pròpia llista.
Començaré pel procés que vam iniciar fa uns mesos, que avui ha rebut un nou impuls en un acte amb més de 200 persones, i que acabarà a finals del mes de març.
És un procés inèdit. A mitjans de l'any passat vam escollir el cap de llista. Ho vam fer d'una manera oberta, fent que qualsevol persona de Cerdanyola, fos d'ICV o no, pugués votar. L'experiència va sortir bé. 600 persones van participar en el procés. Tenint en compte que a ICV som unes 100 persones, el resultat és satisfactori. Això va engrescar-nos i ens va animar a intentar un procés encara més ambiciós: presentar una llista de 22 candidats i candidates a formar part de la nostra candidatura. I serà de nou la ciutadania qui esculli l'ordre que ocuparan cadascuna de les persones en la llista definitiva. Tothom hi podrà votar. I per a garantir la transparència del procés, hem constituit una
comissió de garanties formada per persones no vinculades amb ICV de Cerdanyola, i caracteritzades per a tenir cert prestigi en el seu àmbit professional o social. Joan Botella, Arcadi Oliveres, Mercè Garreta, Daniel Banyuls, Roser Pérez, Isidre Grau i Dolors Lázaro, s'encarregaran de supervisar el procés.
És un procés inèdit a nivell estatal per una ciutat de les dimensions de Cerdanyola. ICV de Sabadell, per exemple, també fa un procés similar, però només pels 10 primers llocs de la candidatura.
Però és que, a més, la llista que avui s'ha presentat està formada per 22 persones, 13 de les quals són independents i només 9 són militants d'ICV. Una altra manera d'obrir-se a la ciutat, de fer una candidatura plural i representativa del que és avui Cerdanyola.
Aquest procés, que pot tenir els seus defectes, que segur que els té, està sent vist amb molt de recel per part de la resta de partits polítics. Diuen que es tracta d'un procés fals de participació o que ICV utilitza de manera partidista les entitats de la ciutat.
Diuen, alguns, que és un procés fals de participació ciutadana ja que només donem la possibilitat d'ordenar la llista. I ho diuen aquells que estan fent les llistes a la manera clàssica de tots els partits (i que també feia ICV fins ara): amb secretisme, tancats a les quatre parets del seu local i, òbviament, sense deixar decidir (m'atreviria a dir que ni a la pròpia base) l'ordre de ni un sol dels llocs de la llista electoral.
Diuen, alguns, que ICV utilitza de manera partidista les entitats de la ciutat i ho diuen pel fet que algunes persones que formaran part de la llista vénen del teixit social de Cerdanyola. Aquest argument fa un tuf elitista preocupant, ja que ve a dir que els membres de les entitats de Cerdanyola no tenen la capacitat suficient de decidir el que volen fer amb la seva vida i que es presten a ser manipulats.
El que concloc de tot això és que hi ha qui té por. Hi ha qui no té les coses gens clares de cara al 22 de maig. Perquè la llista d'ICV serà, més que mai, una llista de ciutat, no de partit. I perquè serà, a més, una llista decidida fora de les parets del local d'ICV. I avui, a Cerdanyola, pocs partits tenen capacitat de fer això. De fet, només un.