divendres, 24 de desembre del 2010

PSC-CiU: primer voti'ns, després pagui

El Ple de dijous va tractar els pressupostos d'enguany i les ordenances fiscals. Si bé els aspectes a comentar són diversos i n'anirem parlant en altres posts, hem de començar pel següent:

Denunciem la flagrant falta d'ètica del govern PSC-CiU que, després d'aprovar una fortíssima pujada de l'IBI en un 7,7%, acorda endarrerir el pagament del primer rebut fins després de les eleccions. És la primera vegada que es modifica el calendari fiscal a Cerdanyola. Primer voti, després pagui.


Aquí us pengem la intervenció de Santi Cayuela, regidor d'ICV-EUiA, explicant aquest fet:



El govern defensa que l'endarreriment d'un mes en el pagament (del 30 d'abril a l'1 de juny) és suficient per a no perjudicar tant les economies familiars. Un mes és, de ben segur, massa poc temps per poder acceptar aquest argument com a vàlid i més tenint e compte l'escandalosa pujada de l'IBI. D'altra banda, el regidor Ortiz (PSC) explica que anirà bé aquest endarreriment perquè es podrà fer el primer pagament coincidint amb les pagues extra. Oblida esmentar dues coses: que la paga extra es cobra a finals de juny, no a principis i que el segon rebut es cobra el mes d'agost, just passades les vacances i abans de l'inici dels col·legis, època de força despesa també per a les famílies.

Des d'ICV-EUiA estem en l'obligació, doncs, de denunciar el que considerem, com diu Cayuela, "amagar la realitat a la ciutadania". Les formes d'aquest govern van cada cop més a pitjor.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Iniciatives que mouen Cerdanyola



A Cerdanyola iniciem una nova manera de fer política. L'elaboració de llistes i de programa electoral sol ser cosa dels partits polítics, sense participació de la ciutadania.

A ICV de Cerdanyola ja fa temps que obrim a la ciutadania el procés d'elaboració del programa. Ara volem donar una passa més. Igual que vam obrir a tota la ciutat l'elecció del cap de llista (procés en el qual hi van participar 600 persones), és el moment de fer que sigui tota la ciutadania de Cerdanyola la que esculli el conjunt de la llista electoral.

Per això, més que mai, us convidem a participar d'aquest procés tan engrescador. Ens agradaria molt comptar amb el màxim nombre de gent en l'acte d'inici del procés. Serà el proper dijous 16 de desembre, a les 19 hores, a l'Altis (Pl. Enric Granados).

T'hi apuntes?

dissabte, 27 de novembre del 2010

VOTAR, UN DRET FRUIT DE MOLTS ESFORÇOS

Avui és jornada de reflexió, cal enfocar-la, creiem, des de la lluita contra la pèrdua de participació política (tant en unes eleccions com en la societat en general). Per a fer-ho, el millor és fer memòria, la història no s'ha d'oblidar. En aquest país portem 35 anys de democràcia després de 40 de dictadura.

Una dictadura que va reprimir la llibertat d'expressió i d'elecció, entre molts altres aspectes. Afortunadament, després, la democràcia va imposar-se i podem dir que avui vivim en un estat democràtic. Però hem de saber que això no és regalat. Són moltes les persones que van lluitar per aconseguir-ho, que van defensar que som tots i totes els que hem d'escollir els nostres representants. Per després poder-los, de nou, jutjar a les urnes.

Demà tenim l'ocasió d'anar a votar, d'expressar allò que pensem i de defensar el que creiem que és millor. D'emetre aquest judici. De donar la nostra opinió. Per a fer-ho, quedar-se a casa no val. No hi ha opinió o judici sense participació. Demà, 28 de novembre, cal anar a les urnes, per responsabilitat cívica i per coherència amb les lluites per la democràcia que -només fa 30 anys- s'estaven donant.

Som molts els que demà anirem a votar, aquí teniu algunes frases que recullen el perquè ho faran, més enllà dels arguments que hem exposat ens els paràgrafs anteriors. Et convidem, de nou, a que participis, i deixis més frases en els comentaris que pots fer al blog.


"La gent d'esquerres ens identifiquem amb la justicia i tenim el compromís d'anar a votar per una sortida justa de la crisi." Juan Rodríguez.

"Demà aniré a votar, simplement, perquè no se m'acudeix no fer-ho." Sara Blasco.

"Aniré a votar perquè no desaparegui l'esquerra." Jordi Piñol.

"Votar per decidir la política, no perquè la política decideixi per mi." Maria Reina.

"Votar és un dret conquerit per la ciutadania." Toni Morral.

"Con mi voto puedo canviar el futuro." Gustavo Arias.

"Perquè és un dret i un deure que ens ha costat molts anys i moltes vides d'aconseguir i per tant l'hem de conservar a qualsevol preu." Josep Lluís Negreira.

"Votaré per convicció" Beatriz Danón

"Votaré perquè jo també vull decidir." Jordi Miró

dimarts, 23 de novembre del 2010

ICV-EUIA es compromet a “blindar” el model de sanitat pública, gratuïta i universal a Catalunya


El candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat, Joan Herrera, acompanyat pel número 3, Jordi Miralles, pel candidat número 12, Joan-Ramon Laporte i pel diputat d’IU al Congrés, Gaspar Llamazares va venir a Cerdanyola per fer una visita al CAP de Serraparera, des d’on es va comprometre a “blindar” el model de sanitat pública, gratuïta i universal a Catalunya. L’únic model, va dir, que “és garantia de qualitat al servei de tothom”.

Així, Herrera va alertar que les propostes de CIU i del PSC sobre la desgravació de les assegurances privades, l’ampliació del copagament a altres serveis assistencials i la privatització de centres públics com l’Hospital Ernest Lluch o centres d’atenció primaria, “tenen com a resultat l’augment de les desigualtats en salut i acabaran portant cap a la fi del model de sanitat pública, gratuïta i universal a Catalunya”.

“El nostre compromís és la millora i la sostenibilitat del sistema sanitari, sense cap rebaixa de drets socials i vetllant per l’equitat en els serveis”, va assegurar el cap de llista ecosocialista; per la qual cosa va dir que la coalició que representa s’oposarà “frontalment” a l’aplicació a Catalunya del model de la Comunitat Autònoma de Madrid i del País Valencià –que suposa l’adjudicació a una mateixa empresa privada de: la construcció, l’equipament, els serveis perifèrics i la gestió hospitalària, per un període de 50 anys. “Les experiències de Madrid i el País Valencià han demostrat que aquest model, que considera la salut com a oportunitat de negoci, és negatiu”, va explicar.

En aquest sentit, va advertir que el model sanitari de Catalunya avui ha de fer front a 3 perills: el copagament, la mercantilització, i la privatització a més de la política de xecs. Segons Herrera, “el PSC planteja el ampliar el copagament a alguns serveis per a les classes mitjanes".

El candidat va assegurar que això a la llarga pot significar que les classes mitjanes abandonin el sistema públic amb la conseqüent pèrdua de qualitat del servei públic i la potenciació d’una “doble xarxa”; de manera que l’assistència pública sigui per als qui no tenen accés a la privada i acabi sent “residual”. “Pot ser el primer pas per al desmantellament del model de sanitat pública universal i gratuïta”, va lamentar.

En contraposició d’aquest model sanitari que propugnen tant el PSC com CiU, Herrera va llançar propostes com potenciar l’aposta per la R+D i els centres de recerca biomèdica, i per mantenir una relació de cooperació amb la indústria catalana, “perquè no és incompatible ni amb l’eficiència i la sostenibilitat del sistema públic”, desenvolupar un pla per l’equitat en els recursos per l’assistència i per la promoció de la salut, o un finançament equitatiu dels serveis de salut de cada territori.

D'altra banda, el doctor Joan-Ramon Laporte, candidat número 12 de la llista per Barcelona, va defensar l’eficàcia del sistema sanitari públic. En aquest sentit va afirmar que encara hi ha molta feina per tal de millorar els procesos, “ara mateix gastem molt més, comparat amb el PIB, que la resta de l’Europa 15 i és perquè es compra fum a preu d’or”. Laporte va criticar aquells que defensen el copagament de la sanitat i ha preguntat: “quan diuen que es pagarà segons el nivell d’ingressos jo pregunto, segons quins ingressos? Els reals o els declarats?”

Llamazares va defensar la feina feta pel govern d’entesa durant els últims anys i va afirmar que “CiU no suposaria el canvi com ells defensen sinó la involució i retrocés en matèria de llibertats i drets”. “La formació nacionalista té un pla ocult, del que no parlen, que és la privatització de la sanitat”, va afegir.

dilluns, 8 de novembre del 2010

ICV-EUiA EXPLIQUEM LES DADES ECONÒMIQUES DE L'AJUNTAMENT

La coalició explicarà en un acte l'estat de les finances municipals i les propostes per a millorar-les. Serà el dimarts 9 de novembre a les 19.30 hores, al local d'ICV de Cerdanyola. Tothom hi està convidat!!

La transparència i el rigor són eines fonamentals del nostre projecte polític i la situació de crisi econòmica actual exigeix rigor per part de tots els partits. Des del 2003, el govern liderat per Toni Morral va aconseguir reduir dèficit i alhora augmentar les inversions, fruit d'un projecte polític enfocat tant en la millora de la ciutat i els seus serveis com en la millora de les finances municipals.

No obstant això, l'esclat de la crisi econòmica l'estan pagant tots els ajuntaments i el de Cerdanyola no és una excepció. En conseqüència, les finances municipals estan passant, i
passaran, per moments delicats. Per tant, el que cal fer és explicar-les a la ciutadania i fer propostes per a millorar-les.

Donada aquesta situació i el fet que aquesta setmana passada es va celebrar el ple d'ordenances fiscals i pla de sanejament, des d'ICV-EUiA creiem imprescindible posar en coneixement de la ciutat les dades econòmiques que hi ha sobre la taula, amb la transparència i rigor que ens caracteritza.

Per aquest motiu, el proper dimarts 9 de novembre, a les 19.30 hores, volem convidar tothom a assistir a l'acte sobre la situació econòmica de l'Ajuntament que celebrarem al nostre local a dos quarts de vuit del vespre. Durant l'acte, intervindran l'anterior Alcalde, Toni Morral, i el regidor de serveis econòmics del seu govern, Santi Cayuela.

No ho dubteu! Vingueu a informar-vos d'aquest tema! És molt important!!

dijous, 4 de novembre del 2010

ICV-EUiA VISITA CA N'OLIVER, PROJECTE IMPULSAT PEL GOVERN DE TONI MORRAL


En l'acte vam comptar amb la presència de Raül Romeva, eurodiputat per ICV, qui va destacar la bona feina feta a Cerdanyola, que ha permès obtenir subvencions de la Unió Europea.


El passat dilluns l'agrupació local d'ICV-EUiA vam fer una visita al Museu de Ca n'Oliver, per tal de visitar un dels equipaments culturals més importants de la ciutat, que farà de Cerdanyola un referent pel que fa a la conservació del patrimoni arqueològic. A l'acte hi van assistir una trentena de persones, amb la presència destacada de l'Eurodiputat Raül Romeva.

Abans de la visita, Antoni Morral, anterior alcalde de la ciutat, destacava el fet que el Museu de ca n'Oliver va rebre el suport dels fons europeus FEDER, i que va ser possible gràcies a les excavacions arqueològiques que des de fa més de quinze anys s'estan duent a terme a la ciutat.

Alhora, Morral destacava que la concessió d'aquests fons va ser mercès a que “el projecte juntava, d'una manera molt clara, la cultura i el desenvolupament econòmic” i que això és una prioritat a Europa. Antoni Morral remarcà que “aquest equipament ens situa amb la possibilitat de ser el centre de coneixement de la cultura íber més important de l'arc mediterrani”.

Per acabar la seva interveció, Toni Morral deia que “hem fet dels ibers una icona de identitat per a la nostra ciutat i això és una satisfacció per a aquells que ho hem impulsat”.

L'Eurodiputat per ICV, Raül Romeva, destacava que “avui dia té molta dificultat aconseguir fons de la Unió Europea en l'àmbit cultural i això posa en valor la feina que s'ha fet a Cerdanyola”. Romeva explicava que aquest equipament “permet reconèixer la nostra història com a part de la pròpia identitat”.

Durant la visita guiada al Museu se'ns va explicar les troballes que s'han fet al jaciment i la relació que aquestes tenen amb la cultura del ibers a casa nostra. També es va destacar el fet que en el jaciment de Cerdanyola s'han trobat gran varietat de peces ceràmiques.


L'eurodiputat per ICV Raül Romeva i l'anterior alcalde, Toni Morral, van assistir a la visita guiada que Romeva va qualificar de ser una visita per fer a plaer. Realment, el museu ho val!


En Marc ens va guiar a través del museu amb les seves explicacions. La visita començava al pis superior, on es situa tota l'exposició.


L'acte va comptar amb uns trenta assistents, que van fer el recorregut per tota l'exposició. Els panells explicatius són l'eix conductor de tota la informació.



La ceràmica també és protagonista del museu.




dijous, 21 d’octubre del 2010

COLLSEROLA ÉS PARC NATURAL I EVITA INTRUSIONS URBANÍSTIQUES DE CERDANYOLA

Collserola és Parc Natural: una de les apostes polítiques d’ICV-EUiA més importants dels darrers anys, ja s’ha acceptat. Ho diem orgullosos, satisfets de la feina feta. A Cerdanyola hem mantingut una lluita constant per tal que no s’envais el Parc amb projectes urbanístics forasenyats: ens vam oposar a les alegacions presentades pel Govern PSC-CiU que volien mantenir tres terrenys urbanitzables a dins de Collserola. Un d’aquests terrenys era al mateix lloc on s’havia volgut construir el camp de golf. Afortunadament la Generalitat ho va desestimar i va tirar endarrere aquesta proposta del govern municipal.

Des d’ICV-EUiA teniem molt clar que calia seguir amb la linia de protecció del Parc que havíem dut a terme, tant des del govern abans del 2003 (posicionant-nos en contra del camp de golf), com al govern entre el 2003 i el 2009, (promovent la màxima protecció del Parc a Cerdanyola i la connexió d’aquest amb Sant Llorenç, la Via Verda), com de nou a l’oposició aquests darrers 10 mesos, (oposant-nos a mantenir zones urbanitzables allà on ja abans s’havia volgut fer el camp de golf).

Per tots aquests motius, però sobretot perquè ja tenim el Parc Natural i sabem que tots i totes el podrem gaudir, celebrem la declaració de Collserola com a Parc Natural. Ara caldrà seguir protegint-lo entre tots, fent-ne un ús civilitzat i defensant-lo com una fita important a Catalunya i Cerdanyola pel que fa a la protecció de l’entorn.




Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa
19 d’octubre de 2010

dilluns, 18 d’octubre del 2010

LA CONNEXIÓ DEL PARC DE L’ALBA: EXEMPLE DE VALORS I EIX DEL PROJECTE

El passat dimecres vam fer una passejada per la via de connexió del Parc de l'Alba, volem compartir el que això significa per nosaltres i també algunes fotos:



ICV-EuiA estem molt satisfets de la bona feina feta: el vial del Parc de l’Alba ha estat un projecte clau del govern d’Antoni Morral.

La connexió de Cerdanyola a Sant Cugat és ara una realitat i constitueix una de les peces cabdals del projecte de ciutat engegat per ICV-EUiA i liderat per Antoni Morral. Des d’ICV-EUiA ens sentim molt satisfets de la feina feta: el planejament i l’execució d’aquesta infraestructura pensada per a les persones ha estat una de les tasques més importants del nostre govern. El passat dimecres vam fer una caminada pel passeig de Cerdanyola a Sant Cugat per a celebrar-ho.





El vial del Parc de l’Alba és un exemple dels valors del nostre govern: la ciutat per a les persones, la ciutat del coneixement, de la mobilitat i del respecte al medi ambient.

Hem construït i seguirem construint la Cerdanyola per a les persones: una ciutat on es lliguen l’entorn i els equipaments amb els ciutadans, mitjançant la pacificació del trànsit al potenciar les rambles amples i els carrils bici que permetin un accés per a tothom a tots els racons de la ciutat: des del nucli urbà fins al Parc de l’Alba.

El nou vial conforma l’eix vertebrador del Parc de l’Alba, peça fonamental de la ciutat del coneixement i puntal socioeconòmic de l’Àrea Metropolitana, amb el punt neuràlgic en les carreteres i el Sincrotró.



Cerdanyola: exemple de convivència entre el medi ambient i la societat del coneixement. L’eix del Parc de l’Alba és permeable i fa possible la Via Verda.

La via de connexió Cerdanyola-Sant Cugat és també un exemple de convivència entre la societat del coneixement i el medi natural, ja que inclou importants passos subterranis de fauna per a respectar la Via Verda alhora que promou el desplaçament per la ciutat en bicicleta i a peu. El carril bici i el passeig a la vora de Collserola i de la Via Verda fan d’aquest vial un exemple de mobilitat.


El projecte de ciutat d’ICV-EUiA liderat per Antoni Morral guanya cada cop més pes i genera consens.

Com aquesta, moltes peces del projecte són ara una realitat i conformen un conjunt. Allò que abans era criticat ara ha guanyat pes i acceptació. D’una crítica destructiva per part de l’oposició, s’ha passat al consens. El motiu d’aquest canvi és la qualitat d’un projecte que convidem a compartir a tots i totes perquè està construint Cerdanyola a l’alçada de les seves grans potencialitats en els terrenys cívic, científic, econòmic i cultural.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

Els Ibers. Passat, present i futur.

Va ser a finals del 2003 quan vàrem decidir incloure el projecte de museu dels Ibers de Ca n’Oliver al concurs de subvencions europees FEDER.

Ens van concedir 400.000 € que suposaren una alegria i un repte rellevant de gestió, ja que vàrem haver de completar la subvenció amb recursos municipals per a finalitzar la primera fase, negociar amb INCASOL la construcció de la segona fase, convenir amb la companyia d’aigües la restauració del jaciment, amb la Diputació l’elaboració del projecte museístic i a través d’una inversió de l’Estat “E” el desviament de les línies elèctriques. Queda pendent un nou accés des de Guiera, que ja estàvem començant a gestionar. És a dir molta feina a fer. Val a dir, també, que l’edifici és arquitectònicament excepcional i molt ben integrat en el territori.

Però vull situar el mèrit en l’origen de tot plegat, perquè sense orígens no hi ha continuïtat.

En aquells inicis del meu primer mandat com alcalde, a l’ajuntament no hi havia projectes per poder concursar en subvencions, en canvi en un calaix de cultura hi havia un petit dossier desenvolupant la idea del museu del Ibers, relacionant molt bé una idea que era objectiu de la Unió Europea: Cultura i Economia. Aquest dossier es va fer quan era regidor de cultura en Jordi Mena (algun dia s’haurà de parlar del seu pas fèrtil per cultura). En Jordi Mena va saber escoltar als qui en realitat són l’ànima d’aquest projecte: la Marta, l’Orlando i molt especialment en Joan Francès. Als qui cal agrair el seu treball impecable.

Alguns ja sabeu que aquest és un dels projectes que em té captivat. Encisa veure com des d’anys de recerca i d’excavacions s’ha aconseguit rescatar informació del nostre passat llunyà, convertint-lo amb un enorme capital de patrimoni cultural i un gran potencial d’identitat. Totes les ciutats són úniques i amb el pas dels Ibers per Cerdanyola donem valor a una singularitat que ens farà emergir amb llum pròpia. Amb els Ibers hem incrementat la nostra iconografia en materials diversos, també l’hem traspassada en els casaments civils,... construint així un espai que només és nostre.

Entre el museu dels Ibers de Ca n’Oliver i el laboratori de llum Sincrotró es construeix la columna vertebral que ens arrela al passat i ens projecte cap al futur. Aquest és el nostre camí. Un camí que fa sis anys va iniciar la transformació de Cerdanyola i que continuarem desenvolupant amb il•lusió i unitat.

Felicitats i gràcies.

Antoni Morral i Berenguer
Portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA



dilluns, 27 de setembre del 2010

Efectivament, així no

El sindicats han convocat vaga general pel proper dia 29 de setembre a tot l’Estat i, ho han fet sota el lema “així no”, en clara referència tant a la Reforma Laboral, com també a les propostes en matèria econòmica i social que està duent a terme el Govern Zapatero propostes, totes elles, amb un denominador comú: no conformen una base sòlida per caminar cap un nou model econòmic que situï a l’economia espanyola en condicions estructurals per sortir reforçada de la crisi i amb garanties. A l’inrevés, tenen en comú una clara improvisació, desorientació i poca valentia del Govern de l’Estat per afrontar aquests canvis estructurals imprescindibles. No arriben, ni tan sols, a ser mesures conjunturals, com s’ha pogut comprovar amb el fracàs de gairebé totes elles.

Però també diuen “així no” perquè, de totes aquestes mesures i, en especial, de la reforma laboral, s’extreu la conclusió de que el Govern Zapatero ha cedit, de manera clara, a les pressions dels sectors més conservadors i poderosos, per tal de que accedís a aplicar mesures totalment lliberals amb el teòric objectiu d’afrontar la crisi econòmica però, de pas, obrir la porta a un escenari molt més favorable als seus interessos. Aquesta actuació del Govern de l’Estat és expressió d’una profunda crisi política, i d’un important dèficit democràtic, ja que dona la sensació de que les decisions econòmiques les prenen organismes no elegits democràticament pels ciutadans.

La Reforma Laboral del Govern Zapatero, "es una Reforma Laboral de dretes", perquè gaudeix del suport de grups polítics com CiU i, perquè s'acosta molt a les propostes plantejades per la patronal CEOE, encara que s'entestin a dir que no els hi agrada, en un acte de clara hipocresia que ja ningú es pot creure, mentre que pràcticament deixa de banda la totalitat de les propostes dels sindicats.

Aquesta reforma afavoreix, clarament, els interessos empresarials, abaratint els acomiadaments i justificant les causes que el justifiquen com a procedent. Quan tant el Govern com la CEOE, parlen de la necessitat d’abaratir l’acomiadament per situar-lo a nivells europeus, cal recordar que Espanya és, juntament amb Holanda, l’únic estat de la Unió Europea, en que es pot acomiadar sense motiu; a la resta de països la indemnització és més barata, però s’ha de demostrar que hi ha motiu per a acomiadar.

La reforma va en detriment dels drets de treballadors i treballadores, no solament perquè els exposa més a l’acomiadament, si no també perquè, obra la porta a decisions unilaterals, per part de l’empresa, en tema tan importants com la retribució, la jornada laboral o els horaris.

Un altre aspecte molt negatiu de la reforma laboral es que reduirà, notablement, el superàvit i el Fons de Reserva de la Seguretat Social, cosa que serà utilitzada, amb tota seguretat pel Govern, per argumentar la Reforma de les Pensions (67 anys, increment de la base de càlcul,...).

Finalment, aquesta reforma, perjudica la qualitat de l’ocupació, per que consolida el contracte temporal, per que representa un nou menyspreu pels serveis públics, apostant per una major privatització dels serveis públics d’ocupació i, tanmateix, per que converteix la tasca de “oferir i trobar feina” en un negoci, cosa que anirà en detriment dels treballadors i treballadores, que seran els qui paguin el cost del “servei” que facin les agències de col•locació privades amb ànim de lucre.

Aquests son, a grans trets, els aspectes més destacables de la reforma laboral del Govern Zapatero (amb la complicitat de CiU) i, per això, com diuen el sindicats hi ha motius més que suficients per dir “així no”, però encara n’hi ha un, no menys important, i es que, a diferència del que el Govern PSOE i els sectors econòmics afirmen, de que no hi ha cap altra alternativa per sortir de la crisi, crec que si que existeix una altre proposta molt més justa i solidària.

Aquesta es l’alternativa d’ICV-EUiA i que es basa en 10 propostes que persegueixen garantir un nivell de recursos en mans de l’administració pública, suficient, per tal d’aprofundir en l’estat del benestar que necessita la ciutadania, especialment en la delicada conjuntura econòmica actual.

En resum, aquestes propostes, aposten per augmentar els ingressos de l’Estat, amb una reforma fiscal justa en que pagui més qui més té i més guanya, i amb una major lluita vers el frau fiscal. Tanmateix, propugnen avançar cap a un nou model productiu basat en l’ocupació estable, segura i de qualitat, fent del contracte indefinit ordinari el contracte de referència, apostant per uns serveis públics de qualitat que ens acostin a la mitjana de la UE, establint, alhora un salari mínim de 1.000 euros, tot assolint l’equiparació salarial i de condicions laborals per a dones i joves. Finalment, plantegen que garantir l’arribada del crèdit a empreses i particulars i poder fer-ne un control permanent, ha de ser condició indispensable a l’hora de concedir ajuts públics a les entitats financeres.

Si acompanyem aquestes propostes de les més prioritàries reformes del Sistema Financer i del Sector Energètic iniciarem, veritablement, el camí cap el canvi de model econòmic imprescindible no només per sortir de la crisi, si no, sobretot, per garantir un model sostenible en el temps, que creï empreses viables i llocs de treball estables i de qualitat. Aquesta es la recepta que necessiten per sortir de la crisi. Així, sí.


Santi Cayuela i Tomàs
Responsable de Política Econòmica d’ICV
i Regidor d’ICV-EUiA a Cerdanyola

dilluns, 20 de setembre del 2010

Cerdanyola: Un Ajuntament econòmicament solvent

El Grup Municipal d’ICV-EUiA recorda que l’Ajuntament de Cerdanyola tenia un endeutament inferior al 60% a finals del 2009. Aquesta xifra és molt inferior al 75% d'endeudament, llindar sota el qual la vicepresidenta del segona del govern, Elena Salgado, situa els Ajuntaments solvents.

La ministra Salgado (PSOE), va anunciar el passat dimecres que el Govern de l’Estat rectificava la seva decisió de no permetre que cap Ajuntament es pogués endeutar l’any 2011 per tal de finançar inversions, tot proposant que sí que ho podrien fer tots aquells que es trobessin en nivells d’endeutament inferiors al 75%, perquè entenien que eren uns Ajuntaments solvents.

Des d’ICV-EUiA de Cerdanyola volem remarcar que l’Ajuntament de Cerdanyola tenia un endeutament inferior al 60% a finals del 2009 i, per tant, es un Ajuntament solvent (en paraules de la Ministra) i, el 2011 sí que es podrà endeutar si es necessari. Aquesta situació de solvència es deu a la bona gestió del govern 2003-2009, encapçalat per ICV-EUiA i, l’aleshores Alcalde, Toni Morral.

En aquest sentit, cal recordar que, quan ICV-EUiA va assolir l’Alcaldia de Cerdanyola el 2003, es va trobar l’Ajuntament amb un nivell d’endeutament del 91% i, recordem que, fins aleshores, el Govern havia estat liderat pel PSC-PSOE.

La conclusió es clara i senzilla, amb la gestió del PSC-PSOE l’Ajuntament tenia un nivell d’endeutament per sobre del 90% i, per tant, no era solvent i no es podria endeutar amb aquesta mesura del Govern de l’Estat. En canvi, amb la gestió d’ICV-EUiA, l’Ajuntament està poc endeutat i podrà endeutar-se el 2011 i, sobretot, és solvent segons el criteri del Govern Zapatero.

Aquesta bona tasca és especialment important ara, quan gràcies a la mateixa l’Ajuntament podrà seguir aconseguint ingressos no propis i per tant podrà invertir més en la ciutat. Així, per ICV-EUiA, són aquestes unes dades objectives més que suficients per desmentir totes aquelles informacions llençades fa uns mesos pel Govern que posaven en dubte la bona gestió de les finances municipals en l’etapa 2003-2009.

Només ens queda demanar a l’actual govern que miri endavant, deixi les crítiques
injustificades i inverteixi en la ciutat.


Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

divendres, 30 d’abril del 2010

L'alcaldessa i les polítiques de joventut

Hem llegit les sorprenents declaracions de l’actual alcaldessa al seu bloc. Són sorprenents perquè són impròpies de la màxima responsable política de la ciutat, ja que es centra a alabar la història passada d’un equipament juvenil (el Casal de Joves) amb una certa melancolia i en canvi en qüestions relacionades amb l’ocupació o l’habitatge no aporta més que paraules buides.

Joves d’Esquerra Verda hem treballat activament i ho continuarem fent perquè les polítiques de joventut estiguin centrades en l’emancipació juvenil, com els pisos de protecció centrats en el lloguer i destinats majorment a joves, el portal excellence de cerca de feina, la web de compartir pis o l’accés a la informació del que els joves tenen a Cerdanyola.

Per això des de JEV volem manifestar el següent:

En primer lloc, una persona preocupada per l’atur de les persones joves de la ciutat hauria almenys mantingut el pressupost d’ocupació destinat als programes actius que ara perillen com per exemple els cursos de formació o els PQPIs (els Programes de Qualificació Professional Inicial treballen perquè joves que no tenen el graduat d’ESO puguin tenir la titulació combinant les classes acadèmiques amb la formació pràctica d’un ofici). A més, una persona preocupada per l’atur de les persones joves de la ciutat hagués posat el crit al cel amb la decisió de la Consellera Mar Serna del Departament de Treball d’eliminar els programes d’Escoles Taller i Cases d’Oficis, programes on han passat moltes persones joves de la ciutat i que tenen un alt nivell d’inserció laboral.

En segon lloc, una persona preocupada per l’accés de la vivenda a les persones joves de la ciutat hagués votat en el seu moment a favor de la promoció de pisos de la Clota destinats majoritàriament a persones joves, no és el cas de l’Alcaldessa que, juntament amb la resta del grup del PSC, hi va votar en contra.
En comptes d’això, agafen el projecte participatiu de Can Banús impulsat per ICV- EUiA i el converteixen en un procés inconcret d’equipaments juvenils en general.

Joves d’Esquerra Verda considerem un greu error per part de la Sra. Carme Carmona basar les polítiques de joventut en un equipament juvenil, ja que fa temps que es parla de la transversalitat de les polítiques de joventut: els joves no només estem interessats en anar a un lloc on fer una cervesa o assistir a un acte, sinó que volem solucions i ajudes per poder desenvolupar els nostres projectes de vida. Basant-se en les polítiques de joventut anteriors a l’any 2003 ens demostra que al PSC no hi ha hagut evolució en la definició de les polítiques de joventut. A Cerdanyola, en canvi, sí que n'hi ha hagut.



Maria Reina i David Chaparro
Coordinadors JEV de Cerdanyola

dijous, 15 d’abril del 2010

Santi Cayuela, escollit membre de l’Executiva Nacional d’ICV

ICV de Cerdanyola passa a tenir dos representants amb responsabilitats en el màxim òrgan executiu de la formació ecosocialista.

El regidor d’ICV-EUiA Santi Cayuela assumirà la responsabilitat de Política Econòmica i Financera en la Comissió Executiva Nacional d’ICV. La incorporació de Cayuela, aprovada durant el consell nacional que la formació ecosocialista va celebrar dissabte 10 a Tarragona, suposa que Cerdanyola guanyi més pes en el màxim òrgan executiu d’ICV. L’ex-alcalde Antoni Morral ja formava part de la direcció executiva, on presideix l’àmbit de Reforma de l’Estat i Fet Nacional. La Comissió Executiva Nacional està integrada pels membres de la formació amb responsabilitats executives a nivell nacional, entre ells, el candidat i secretari general d’ICV, Joan Herrera.

El regidor Santi Cayuela també és portaveu del Grup d’ICV-EUiA al Consell Comarcal del Vallès Occidental i Vicepresident d’ICV al Vallès Occidental.

Santi Cayuela ha estat entrevistat per Cerdanyola Ràdio, a la noticia adjunta hi ha un extracte de les seves declaracions.

dimarts, 30 de març del 2010

Un govern que només es mira al mirall


El dijous 18 de març es va celebrar el Ple extraordinari que havia de resoldre les Al·legacions del Pressupost 2010 i la presentació dels Comptes del 2009. És lamentable com el govern està utilitzant els comptes del 2009 d’una manera tendenciosa en un tema tan seriós com els comptes d’un Ajuntament, perjudicant així el funcionament ordinari de l’Ajuntament .

Segons el govern, hi ha un dèficit de l’any 2009 de 2’9 milions d’euros. El que ICV-EUiA argumenta és que els resultats de la liquidació es fan variar per inflar els resultats negatius del 2009. Segons el nostre grup municipal, els dividends de les empreses públiques també cal afegir-les als comptes. En el cas de Cerdanyola, l’empresa pública Cerdanyola Promocions va tenir un resultat l’any 2009 positiu de 3’6 milions d’€. La sorpresa és quan aquest benefici de l’any 2009 el govern l’imputa a l’any següent, quan si s’imputés degudament hi hauria un benefici de 700.000 €. Aquesta situació (passar beneficis del 2009 al 2010 i passar despeses del 2010 al 2009) es repeteix en diferents circumstàncies més, com despeses dels mesos de gener i febrer del 2010 passar-les al pressupost del 2009 amb diferents variacions de pressupost o inclús despeses importants d’obres del FEIL consignar-les a l’any anterior. En la nostra opinió això seria una decisió política per a perjudicar l’anterior govern.

Considerem que aquesta forma de treballar és miop. Considerem que el que està fent el govern amb les notícies falses de manca de pagaments i amb els resultats tendenciosos del compte de resultats perjudica a l’Ajuntament i a la ciutat. I per què ho creiem així? Perquè com quan una família va a demanar una hipoteca, depèn de la salut de l’economia familiar el que el banc accepti la hipoteca o el crèdit que la família demana. De la mateixa manera, l’Ajuntament ha de demanar periòdicament préstecs a les entitats bancàries, i a ningú se li escapa que aquestes dades podrien estar orientades políticament. Com hem vist en notícies properes, l’endeutament dels Ajuntaments és un assumpte seriós que no es pot tractar a la lleugera i la situació de l’Ajuntament de Cerdanyola no és pas tan dolenta com ens volen fer creure. Per tot això, ICV-EUiA demanem que el govern deixi de mirar-se al mirall i d’enganyar a la ciutat de Cerdanyola.

dilluns, 29 de març del 2010

ICV-EUiA lamenta la poca representació local en la inauguració del Sincrotró i reclama més lideratge de ciutat


La formació atribueix a una falta de capacitat del nou govern local que no es convidessin als portaveus polítics ni a representants del teixit associatiu i es limités la presència del sector econòmic local a una representació molt reduïda. Des d’ICV-EUiA es demana obrir les portes del Sincrotró a la ciutadania de Cerdanyola.

ICV-EUiA creu que el nou govern hauria d’haver vetllat perquè la ciutat tingués el protagonisme que es mereixia en la cerimònia inaugural. En els últims anys Cerdanyola ha dedicat molts esforços perquè el Sincrotró Alba, la instal·lació científica més important de totes les construïdes a l’estat Espanyol, s’instal·lés adequadament a la ciutat. La seva ubicació va estar en perill l’any 2004 i es va salvar finalment amb el conveni del primer govern encapçalat per ICV-EUiA i la Generalitat de Catalunya, el març d’aquell any.

L’Ajuntament de Cerdanyola ha fet durant aquest temps un seguiment acurat de l’obra garantint tant la urbanització de l’entorn del laboratori de llum com el subministrament dels serveis necessaris, ambdós de primera qualitat, i vetllant pel compliment del calendari de les obres d’urbanització i del desdoblament de la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat, en coordinació amb els calendaris de construcció i inauguració del Sincrotró.

En l’acte inaugural de l’Alba, tot i que hi havia molts assistents, no es van convidar ni als portaveus polítics ni del teixit associatiu de la ciutat. Tampoc es van tenir en compte les aliances estratègiques de Cerdanyola en la representació de municipis veïns. En aquest sentit, des d’ICV-EUiA, entenem la petició d’explicacions de l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, per la seva exclusió de l’acte, tot i formar par del Triangle d’Innovació de Catalunya (CIT), amb Cerdanyola i Rubí.

El Sincrotró ha de tenir un paper clau en el desenvolupament de Cerdanyola i en especial en la dinamització econòmica de la ciutat. La inauguració del Sincrotró, a la que van poder assistir una mínima part del sector econòmic local, va ser una oportunitat perduda. Per aquest motiu, ICV-EUiA demana al govern local que recuperi el lideratge i s’obrin les portes del Sincrotró a la ciutadania per què se’l pugui fer seu. La posada en funcionament d’aquesta instal·lació científica és un fet històric i els cerdanyolencs no mereixem, de nou, ser només espectadors passius de televisió.

divendres, 26 de març del 2010

QUI SUPORTA LA CRISI?

El passat dijous 18 de març vam celebrar un acte sota el títol “Qui suporta la crisi?”. Els ponents van ser, per la coalició d’ICV-EUiA, Carmen Martínez (ex-regidora de Cerdanyola) i Mercè Civit (diputada al Parlament de Catalunya) i vam comptar amb la presència, per part de CCOO, de Simón Rosado (Secretari d’Acció Sindical de CCOO).

Carmen Martínez va exposar el fet que, malgrat viure una crisi econòmica centrada, principalment en la indústria, la construcció i les finances (sectors d’ocupació principalment masculins), la taxa d’atur és més elevada en la dona que en l’home. Va apuntar que la crisi econòmica ha de ser una oportunitat per a no reproduir sistemes econòmics que causin discriminació per raó de gènere. També en aquest sentit, l’Administració pública hauria de garantir la igualtat d’oportunitats a la ciutadania.

Simón Rosado va explicar que el causant de l’actual crisi econòmica és el sector financer i que les conseqüències les paguen els treballadors. Especialment cal destacar aquelles persones que, un cop acabat el període d’atur, segueixen sense trobar ocupació i no reben ajuda per part de l’Administració. D’altra banda, Rosado tamé va destacar que “el model neoliberal arriba a la consciència de la gent, desfà la col•lectivitat i intenta eliminar l’estat”

Per la seva banda, la diputada Mercè Civit va destacar la bona labor duta a terme pel grup d’ICV-EUiA al Parlament, que va permetre millorar l’impost de successions en contra del que planteja CiU: la política de dretes de la reducció d’impostos. I és que, com digué Civit, “calen diners per a fer polítiques”. És per aquest motiu que tampoc es mostrava d’acord en la reducció del deute públic.

Mercè Civit també va fer especial incís en la necessitat de potenciar les polítiques d’ocupació i d’habitatge i de desenvolupar la llei de dependència.

Al final de l’acte hi va haver un espai de debat entre el públic assistent i els ponents. Es va posar damunt la taula la proposta del govern espanyol d’endarrerir la jubilació als 67 anys i es va exposar el fet que es provoca una disfunció volent augmentar l’edat de jubilació quan alhora hi ha un gran augment de l’atur juvenil.

dimarts, 23 de març del 2010

Cultura, política i ideologia


Crec que ha passat massa desapercebut el que el govern de PSC i CiU han fet respecte l'ús que se li pot donar al Museu d'Art de Can Domènech (MAC). A mi em sembla especialment greu.

Quan al mes de setembre de 2009, el dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, es va inaugurar el MAC, tothom coincidia amb què s'havia recuperat no només una part importantíssima de la història de la Cerdanyola del segle XX, sinó també un nou espai obert a la ciutadania. I és que el MAC no només conté la sala d'exposicions, sinó que també té uns magnífics jardins i una bona sala d'actes on s'hi poden realitzar activitats cíviques diverses.

Només sis mesos després, i amb un nou govern format per PSC i CiU, les coses han canviat. El nou govern ha decidit restringir les possibilitats d'ús del MAC per a la ciutadania. I és que s'ha prohibit que s'hi realitzin activitats polítiques i de "caràcter ideològic", i només s'hi permetran activitats "culturals".

En primer lloc, em sembla que avui dia és bastant absurd dissociar cultura de conceptes com política o ideologia. El mateix MAC n'és un exemple. Es tracta d'un museu dedicat al Modernisme. Un moviment que no només era un moviment cultural, sinó que tenia profundes arrels socials i polítiques.

Però el que em sembla més preocupant és que una pràctica com la que han impulsat CiU i PSC es dugui a terme l'any 2010. Sincerament no recordo, perquè jo no l'he viscut (i estic a punt de fer 36 anys), l'època en que es prohibia fer activitats polítiques i de "caràcter ideològic" al nostre país.

També ens podriem preguntar si Cerdanyola és, pels equipaments amb els que compta, una ciutat que es pugui permetre el luxe de prohibir activitats en les seves sales i espais públics. Jo crec que no.

Però és que, a més, les contradiccions amb les que cau el nou govern, i en concret CiU, són evidents.

Recordem que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que entrava en la programació del Cafè amb Lletres la presentació del llibre de memòries de Jordi Pujol. I recordem que aquest acte es va fer al MAC. No sé a vosaltres, però a mi la presentació de les memòries d'un ex-President de la Generalitat i que actualment és president de Convergència Democràtica de Catalunya, em sembla més un acte de caràcter polític i ideològic, que no pas un acte cultural.

I recordem, també, que va ser la regidoria de cultura, en mans de CiU, qui va decidir que el MAC s'havia d'inaugurar, fos com fos, el dia 10 de setembre, un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, una diada de marcat caràcter polític.

Crec que el MAC i que Cerdanyola mereixen altres formes de fer. El MAC ha de tenir com a activitat central la cultura, això és evident, però restringir-ne el seu ús i fer-ho a través de criteris tant dubtosos com els que ha establert el nou govern és perillós. Qui té a partir d'ara la facultat de decidir què és polític i què no, què és ideològic i què no, què és cultura i què no? El govern de la ciutat? Malament anem.


Roger Morales i Puig

divendres, 12 de març del 2010

Qui suporta la crisi?


Xerrada:

Dijous 18 de març, a les 19h. a l'Ateneu de Cerdanyola.

Hi intervenen:

- Simón Rosado (CCOO)

- Mercè Civit (Diputada d'ICV-EUiA)

- Santi Cayuela (Regidor d'ICV-EUiA)

dimecres, 3 de març del 2010

És cert

És cert:

- Que l'Ajuntament de Cerdanyola te deute. Com el tenia al 2003. Com el tenen tots els ajuntaments fruït d'un nefast model de finançament local que cap govern de l'estat ha volgut reformar.

- Que entre els anys 2003 i 2009 s'han fet a Cerdanyola més pisos de lloguer per a joves dels que mai s'havien fet. I també és cert que el PSC i les JSC estan en contra d'aquest parc públic d'habitatge de lloguer per a joves perquè segueixen insistint que els errors en l'ordenament del sòl (és a dir que pous de merda estiguessin qualificats de zona verda) per a ells tenen més pes que el dret a un habitatge digne.

- Que el govern de PSC va decidir fer al·legacions al decret del parc natural de Collserola per poder fer equipaments dins del futur parc.

- Que alguns gaudeixen amb la confrontació, acusant de mentiders indiscriminadament a tot aquell que diu coses que no els hi agraden. I després no demanen disculpes, per més que quedi clar que les coses dites són veritat.


Jesús Hernández Nicolau

dijous, 18 de febrer del 2010

Sr. Francos, situï's al seu lloc

Últimament estem observant com algun dirigent del PSC s’està confonent amb el paper que li pertoca jugar. Com bé tothom entendrà m’estic referint al primer secretari del PSC a Cerdanyola, un tal Víctor Francos. Aquest senyor no és conegut, tampoc és cap càrrec electe ni ningú del poble l’ha escollit, però tot i això es pensa que sí que l’ha escollit algú i sense cap problema fa feines de govern com per exemple pronunciar-se en rodes de premsa en nom del govern.

Això no és tot. Aquest noi dia a dia falta el respecte fins i tot arribant a l’insult, menteix habitualment i acostuma a ser incoherent en les seves afirmacions. Suposo que tot es deu a una intensa ràbia que recorre pel seu cos al pensar que el PSC s’ha equivocat i ara només els hi queda una última "arma" que és anar a destruir al candidat d’ICV-EUiA, Toni Morral. Ara, Victor, entenc que hagis de mentir per atacar-lo.

A tot això Sr. Francos em veig obligat a dir-li:

1.La gent d’ICV-EUiA sabem perfectament com hem deixat l’ajuntament i no tenim cap problema a explicar-ho tal i com ho hem fet. De fet fins i tot podem fer-ne molt bona publicitat i si vols participar de difondre la bona publicitat, posa’t en contacte amb nosaltres.

2.La gent d’ICV-EUiA donem l’esquena a un debat polític il·legal i abandonem els llocs on no es segueixen les regles democràtiques legals.

3.Li demano que deixi de mentir i de practicar política barroera, perquè l’únic que fas és que jo, personalment, m’avergonyeixi de voler-me dedicar a la política.

4.Per últim demanar-li respecte i responsabilitat, perquè per davant de tot som persones, no?

Pol Moragas Parrado

dimecres, 17 de febrer del 2010

El grup municipal d'ICV-EUiA abandona el ple de pressupostos per tractar-se d'una convocatòria il·legal

Davant l’incompliment dels requeriments legals en la convocatòria del ple extraordinari de pressupostos de dijous 11 de febrer de 2010 (l’expedient no estava complert en el moment de la convocatòria) el grup d’ICV-EUiA ha demanat que el punt 3 (Aprovació del pressupost general de l’Ajuntament de Cerdanyola per a l’exercici 2010), quedi sobre la taula. La nova majoria absoluta (PSC-CiU) s’hi ha negat i en conseqüència els regidors d’ICV-EUiA i també del grup del PP, han abandonat el Ple. Els regidors del grup municipal d’ICV-EUiA no hem volgut participar d’un Ple de pressupostos la convocatòria del qual es troba fora de la legalitat, perquè ens hauria semblat incoherent i mancat de la responsabilitat que el nostre càrrec exigeix. La mateixa responsabilitat i coherència porta al grup d’ICV-EUiA a veure’s en l’obligació de presentar un recurs de reposició dels pressupostos.

Dit això, també considerem molt important esmentar la manca de voluntat política i democràtica que ha mostrat el govern de la ciutat: rebuda la informació que, prèviament a l’expedient, se’ns havia fet arribar, vam creure necessari presentar propostes de modificacions d’aquest pressupost. No han volgut negociar-les: el portaveu del nostre grup municipal va rebre el mateix dia del Ple la comunicació, per part del govern, que no s’acceptava cap de les nostres propostes. Aquesta comunicació se’ns va fer arribar a les 17 hores i 49 minuts, això és, una hora i onze minuts abans de l’inici de la sessió plenària. Així doncs s’ha ignorat l’oposició i, per tant, l’exercici del dret legítim de representació dels ciutadans i ciutadanes que tot grup municipal ha de dur a terme.

En conseqüència, considerem aquest un incident lamentable, fora de lloc tant des d’un punt de vista ètic com legal. Com ja hem comentat, prendrem les mesures oportunes presentant el recurs de reposició.


Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Preocupació per Collserola!

El darrer Ple Municipal va venir protagonitzat per les al·legacions que el govern municipal presentarà al projecte de declaració del Parc Natural de Collserola. Aquesta declaració definirà quin és l’àmbit a protegir pel Parc Natural.

Lluny de seguir el criteri que ha tingut l’Ajuntament de Cerdanyola en els darrers anys (desclasificar els sòls urbanitzables de dins del Parc de Collserola, per tant, que no s’hi pugui construir) el govern municipal ha decidit, sense fer-ne partícep a l’oposició, demanar tres zones ERE1 a la part cerdanyolenca del Parc Natural.

Els EREs són Espais de Regulació Especial dins dels Parcs Naturals que permeten que aquests llocs siguin urbanitzables. D’EREs n’hi ha dos tipus:

ERE 1: espais on es poden construir habitatges o equipaments.

ERE 2: àmbits d’enllaç, que formen part del sistema d’espais lliures però que tenen un ús social més intens. En seria un exemple crear una porta o lloc d’entrada al Parc.

El govern format per PSC i CiU ha sol·licitat tres EREs de tipus 1:

  • A la Via Verda (on arranca el corredor): 172 hectàrees.
  • Al paratge de Can Castelló (Montflorit-Flor de Maig): 84 hectàrees
  • A Can Canaletes-Santa Maria de les Feixes: 78 hectàrees

Cada hectàrea és com un camp de futbol.

Així doncs, el nou govern municipal de PSC-CIU vol corregir la proposta que el govern presidit per Toni Morral havia negociat amb la Generalitat i obrir la possiblitat a l’edificació de Can Canaletes: en quins equipaments estan pensant? ¿Per què es trenca amb la intenció proteccionista?

Presentar aquestes al·legacions és per tant una amenaça a Collserola i als nostres paissatges rurals, és una decisió greu i en la nostra opinió, pot malmetre el treball de protecció de Collserola que ha defensat Cerdanyola els darrers anys.



divendres, 29 de gener del 2010

Continuen de vacances?

Les alcaldesses de Cerdanyola

Primer incompliment greu de la sociovergència de Cerdanyola: es van comprometre a que 22 dies abans del ple de pressupostos (previst per l'11 de febrer) l'oposició tindria una proposta sobre la taula.

Estem a dia 29 i encara no en sabem res. Continuen de vacances?

dimecres, 20 de gener del 2010

Els drets són de totes i tots

Tot el que aquests dies està passant amb el tema de Vic i els "empadronaments" ens recorda, una vegada més, les profundes diferències que hi ha entre unes forces polítiques, que l'únic que els preocupa es adoptar mesures de govern de les quals en puguin treure el màxim rèdit electoral (en el cas de Vic, treure-li el màxim de vots possible a l'Anglada... que ja té... la cosa!), encara que això signifiqui "trepitjar les persones" i, aquelles altres formacions, que creiem que els drets bàsics de TOTA la ciutadania estan per sobre de tot.

Qui es creu amb la potestat de decidir quines persones tenen dret i quines no a quelcom tan bàsic com la sanitat o l'educació?

Si algú es creu amb aquesta autoritat es que no enten res de res, o que el seu "exacerbat individualisme" li ha anul·lat el sentit comú.

Santi Cayuela

dimarts, 19 de gener del 2010

Resposta a la supèrbia socialista

Sota el títol “Resposta a la hipocresia ecosocialista” començava un article de les Joventuts Socialistes a un escrit d’ICV on es criticava la gestió del Govern de l’Estat del Fons Estatal d’Inversió Local.

Les JSC titllaven d’hipòcrita l’actitud d’ICV per ser crítics amb aquestes subvencions, però després aprofitar-les per fer inversions a la ciutat.

Recapitulem. El FEIL ha suposat una despesa de 8.000 milions d’EUR l’any 2009 i de 5.000 milions el 2010 (rebatejat com FESOL). Des de Joves d’Esquerra Verda considerem que aquests recursos eren suficients per a reformar el vigent sistema de finançament local (previst per 2011). El model actual ha generat un gran deute als ajuntaments i els hi deixa com a principals vies de finançament el totxo i el gens progressiu impost de l’IBI.

La crítica que realitzem és que des del Govern espanyol, dirigit pel PSOE, s’ofereixen ajuts condicionats a l’àmbit de la construcció i destinats a la creació estacional d’ocupació únicament en un sector precari. A més de suprimir l’autonomia municipal a l’hora de decidir en quin àmbit invertir, es va obligar als ajuntaments a finançar obres que no tenien pressupostades i amb una celeritat que limitava la planificació. La creació de nous equipaments tendeix a implicar més despesa corrent i, per tant, més deute (per evitar això molts ajuntaments només van rehabilitar voreres i asfaltar carrers). D’altra banda, el fet de donar 177 EUR per habitant, és una mostra de la improvisació del FEIL, ja què dos municipis amb la mateixa població poden no tenir les mateixes necessitats d’inversió. Però era el sistema fàcil per no haver d’escoltar les reivindicacions dels ens locals.

Des de JEV i ICV no es critica que es destini finançament als ens locals. Critiquem que siguin subvencions condicionades destinades a satisfer necessitats del Govern espanyol (estacionar atur estructural, donar-se publicitat amb cartells inútilment grans i cars, recordar als municipis que els diners venen de l’Estat i no de les Comunitats Autònomes, etc.), i no pas les necessitats dels ajuntaments (nou finançament local, ampliació i/o especialització de competències, eixugar el deute, prestació de serveis socials [llei de la dependència, teleassistències, etc.]). A més, tenint en compte aquests problemes de finançament que tenen els ajuntaments, s'han hagut de sumar les despeses sobrevingudes que no entraven en la subvenció del FEIL (l'elaboració dels projectes i la contractació de la direcció facultativa) que han suposat encara més despesa als ajuntaments. En el cas de Cerdanyola, ha suposat un milió d'euros adicional a les arques municipals, que no són pocs.

I la supèrbia de les JSC és titllar d’hipòcrites a ICV per criticar el FEIL, un model de subvenció tant nefast que el propi Govern estatal l’ha canviat tant de nom com de contingut en la seva segona edició.

Joves d'Esquerra Verda de Cerdanyola

diumenge, 17 de gener del 2010

ASSAMBLEA DE JOVES D’ESQUERRA VERDA A CERDANYOLA DEL VALLÈS:


El divendres 8 de gener l’agrupacó local de Joves d’Esquerra Verda de Cerdanyola del Vallès vam celebrar la nostra primera assamblea local. L’objectiu era obrir una reflexió sobre el moment en el que es troba la nostra agrupació: de tant en tant cal aturar-se i pensar d’on venim, on estem i on anem.

Venim de dos anys i escaig en els que hem treballat per millorar les polítiques de joventut a Cerdanyola: especialment aquests últims deu mesos, en els quals la Maria Reina, coordinadora de JEV, ha estat regidora de joventut, essent capaç de donar un gran impuls a la regidoria i per tant a la gestió d’allò que afecta als i les joves de la nostra ciutat.


Estem en un moment de canvi polític a Cerdanyola: una moció de censura de poc contingut polític, moguda més aviat per afany de poder, presentada per PSC i CiU, ha deixat ICV-EUiA fora de l’alcaldia i per tant la regidora de JEV ha perdut l’oportunitat de seguir gestionant.


Donada aquesta situació, on anem? Doncs anem en la mateixa direcció: treballar amb esforç i responsabilitat. Aquesta direcció s’ha de seguir sempre, tant al govern com a l’oposició. Anem també amb la mirada posada al 2011: creiem que el nostre és un projecte capaç de fer encara més pels joves, i per això el volem fer valer.

Així doncs a l’assamblea es va fer balanç del que hem fet fins ara i es van elaborar les pautes a seguir els propers dos anys, amb l’objectiu de millorar i enfortir JEV. També en aquest sentit es va escollir una coordinació: Maria Reina i David Chaparro són els co-coordinadors de JEV Cerdanyola. La lògica de la co-coordinació respon al repartiment de tasques, a la paritat i al fet que és una tradició que des de JEV Vallès Occidental i des de JEV Nacional s’està impulsant des de fa uns anys amb bons resultats.


Finalment, es va fer una roda de premsa on els nous coordinadors van destacar la bona tasca que la regidora Maria Reina havia dut a terme en les polítiques de Joventut aquests darrers mesos, així com la voluntat que les polítiques de joventut guanyin encara més força a la nostra ciutat. A la roda de premsa hi van participar també Antoni Morral, exalcalde de Cerdanyola, que va dir que es mostrava disposat a presentar-se com a candidat a les properes eleccions, i Miguel Ángel Díaz, coordinador nacional, que va expresar que el repte de JEV serà mobilitzar el jovent de la ciutat.



dimecres, 13 de gener del 2010

PSC: mentir i no informar

Davant del material que ha distribuit a les bústies de la ciutat el PSC de Cerdanyola, des d’ICV volem deixar clar que sota la pretesa voluntat d’informar a la ciutadania, no és acceptable que el partit que ostenta l’alcaldia a la nostra ciutat basi els seus arguments únicament en la voluntat de revenja i, el que és pitjor, en la mentida.

El PSC acusa ICV-EUiA d’haver deixat en mal estat les finances municipals quan és públic i notori que l’actual estat de les arques de l’Ajuntament, malgrat la crisi econòmica, està en una molt millor situació que l’any 2003, any en què ICV-EUiA, CiU i ERC vam entrar al govern de la ciutat.

Insinua també el pamflet del PSC que va ser ICV-EUiA qui va impedir un acord d’unitat per al govern de Cerdanyola. Només cal anar a les hemeroteques i llegir les declaracions de Marc Costa, president de CiU, atribuint al PSC l’única responsabilitat de la ruptura de les negociacions a quatre.

Des d’ICV li demanem al PSC que, d’una vegada per totes, es posi a governar, que les vacances de Nadal ja s’han acabat, i que oblidi les actituds de revenja i el ressentiment cap a ICV-EUiA. I posats a informar a la ciutadania, estaria bé que informés de quin és el contingut del pacte amb CiU i de per què ha possibilitat que des del passat 16 de desembre l’autèntica alcaldessa de la ciutat sigui Consol Pla i no Carme Carmona.

dimecres, 6 de gener del 2010

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (i 4)

Hi ha tanta feina feta, que podeu entendre perfectament que ens sigui dolorosa aquesta exclusió. És que no pot ser d’una altra manera.

Mireu, nosaltres ens sentim tant nostre el projectes de ciutat i la feina que està ja en el terreny de la gestió, que quan em diuen a mi “Toni, ara a fer oposició” jo dic: oposició a què? Al que hem construit nosaltres? Em serà difícil a mi fer oposició d’això. Ajudarem a treballar en aquesta direcció. No pot ser d’una altra manera. Carme, si tu ets alcaldessa, des d’aquest migdia estic a la teva disposició per a què això no fracassi. Perquè aquí hi ha molta feina feta per nosaltres. Estarem aquí treballant. Estarem aquí treballant. Activament, compromesos amb la ciutat, amb la gent, amb el poble, amb les entitats.

I mireu, el 2011 ens trobarem i ens veurem les cares.

Moltes gràcies.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (3)

Mireu, són temps difícils. La situació de dificultats econòmiques, la comunitat i el país les pateix. A Cerdanyola mateix, en un any s’ha doblat l’atur. Sou sabedors també de les petites i no tant petites empreses que estan tancant. Tothom té molt a prop persones que pateixen la crisi. Hi ha famílies senceres que viuen de la pensió de l’avi. No són moments fàcils. Què demana la ciutadania dels seus governants en un moment com aquest? La màxima corresponsabilitat, compartida, cohesió, unitat. És cert, a nosaltres ens ha costat molt trobar-la en els socis de govern que ara tindrà el grup socialista. Però aquesta és, creiem, una idea central en la política que nosaltres oferim encara: poder governar des de la corresponsabilitat. Allà on ens situem. Si és a l’oposició, nosaltres serem corresponsables. Perquè si aquests dos mesos hi ha hagut inestabilitat política ha estat perquè hi ha hagut temes damunt de la taula que, tot i estant-hi d’acord, CiU, PSC i PP els han votat en contra per a què es visualitzés la inestabilitat política. Per tant la responsabilitat d’aquesta inestabilitat, perdoneu-me, també és compartida. També és compartida.

Mireu, de mi s’han dit moltes coses. Jo d’aquests sis anys al capdavant del govern de la ciutat, me’n sento enormement satisfet, personalment i com a representant del col·lectiu que m’ha donat suport. Em sento satisfet per la feina que s’ha fet i molt tranquil amb la meva consciència. I també, permeteu-m’ho dir, molt orgullós. Amb orgull. Però sincerament també vull deixar palès avui que per a mi això és dolorós. Perquè em sento molt engrescat i il·lusionat pel projecte de ciutat, com no pot ser d’una altra manera. En aquests sis anys Cerdanyola ha obert una nova pàgina en la seva història. Hi ha un abans i un després. Per la feina que s’ha fet, i per la que s’ha planificat.

Avui a Cerdanyola hem trobat el nostre espai identitari i de projecte propi en l’entramat metropolità. Som un municipi que emergim com a referència. Hem configurat acords, complicitats i aliances estratègiques importants per a què aixó sigui així. Aquestes coses no són fàcils. Amb la Universitat Autònoma, per exemple. Amb el Parc Tecnològic, per exemple. Però amb el govern del país, també. Hem teixit aquestes complicitats per a què Cerdanyola sigui, entre moltes altres coses, una de les polaritats del dinamisme econòmic vinculat a l’economia del coneixement, amb tot el que això suposa pel futur de la ciutat.

Per tant, hi ha projecte. Hi ha projecte. I jo voldria destacar quatre potes del projecte estratègic de ciutat que em sembla que són elements importantíssims i que marquen la guia del que és el pla de mandat:

1- El Parc de l’Alba i tota l’activitat econòmica que hi haurà a l’entorn del laboratori de lum Sincrotró, amb la Universitat Autònoma i el Parc Tecnològic.
2- El projecte Urban a l’entorn del Riu Sec, amb tots els equipaments que està previst construir i que ja s’està començant a desenvolupar, i que és una aposta molt potent de vertebració urbana del centre de la ciutat.
3- El nou eix, que també serà una polaritat de serveis importants, a l’entorn del nou Hospital Ernest Lluch que si tot va bé el 2010 es posarà la primera pedra.
4- I un tema potser menys perceptible, però també important, i en el qual hi hem posat molt esforç i el tenim molt madur: la reforma dels serveis públics municipals, la reforma de l’organització de l’ajuntament.

A l’entorn d’aquests quatre eixos estratègics hi ha un ventall molt ampli de projectes, de programes, de feina feta i de feina programada. I d’inversions compromeses. Això no és fum. Per a què us feu una idea:

- El dia 22 de març s’inaugurarà el laboratori de llum Sincrotró. Al darrera d’aquesta inauguració hi ha una quantitat de feina que ve d’anys, i on l’ajuntament hi ha tingut un paper important.
- Les noves carreteres que ens vinculen amb Sant Cugat, avui veig aquí el seu alcalde, estaran acabades els primers mesos de l’any que ve.
- El museu de Ca n’Oliver. Un muesu d’interpretació dels íbers que serà referència a tota la Mediterrània i que ens donarà un relleu internacional, també en la cultura i en l’economia per la relació que té aqesu equipament amb molts altres elements del dinamisme de ciutat.
- Les obres del Riu Sec que estan desenvolupant-se i que el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat em deia que l’any que ve hi havia 2,2 milions d’€ pressupostats.
- El carrer de Sant Ramon.
- Les obres de La Sínia.
- El moll de càrrega del mercat de Les Fontetes.
- L’inici de les obres de l’escola bressol que estan ja adjudicades.
- L’escola de primària del Riu Sec.
- L’inici de les obres de l’Hospital Ernest Lluch.
- El lliurament de les claus dels pisos per a l’emancipació de la gent jove.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (2)

I la pregunta que de fet es fa molta gent al carrer és: Per què? Per què? Per aquests dos mesos d’inestabilitat que certament reconec jo com a responsable del govern? Inestabilitat en un període de negociació política i vull recordar que jo ja vaig dir des del dia de la ruptura del pacte amb CiU que aquesta situació no podia perdurar. Per això vam iniciar converses amb tots els grups municipals per fer un nou govern situant el col·lectiu, l’actiu polític i humà d’ICV-EUiA en la centralitat del govern. I sabeu que l’alcaldia no era un element innegociable.

Per tant la pregunta és: per què?

Perquè hem treballat poc? Hem treballat poc? Hem treballat poc? És que aquesta pregunta no hi ha ningú al poble que la pugui contestar negativament. En sis anys s’ha fet molta feina. A la vista està molta d’aquesta feina, d’altra no es veu perquè està a la cuina de la gestió.

Hem treballat malament? Qui té boca s’equivoca, i provablement hem fet coses que es podien haver fet millor. No pot ser d’una altra manera. No hi ha ningú perfecte. És possible que ara els focus se centrin en els possibles dèficits de la nostra gestió. Però globalment el balanç de la gestió del govern, i especialment d’aquest esquip que avui es censura, és bona, és positiva, és aprovable.

Per tant, si hem treballat i hem treballat bé, la pregunta és: per què?

Perquè hem treballat de forma poc honrada? I vull subratllar aquesta paraula en els temps que corren: hem treballat de forma poc honrada? Poso la mà al foc per tots i cadascun de nosaltres. Jo mateix puc dir avui ben tranquil·lament que tinc el mateix patrimoni que el dia que vaig entrar d’alcalde: un pis que estem pagant amb hipoteca i que ens queden encara quatre anys per acabar-lo de pagar, un cotxe, quatre bicicletes i el compte d’estalvi que compartim amb la meva companya. Hem treballat de forma honrada, us ho ben asseguro i us consta.

Hem estat coherents? Hem enganyat? No, no hem enganyat. Hem estat enormement coherents amb allò que pensàvem fer i que hem dit que fariem. Quan vam arribar a l’acord per fer govern el 2003 era perquè voliem fer un canvi i hi vam apostar fort. El 2007 vam voler continuar amb el projecte de ciutat. El cessament de la Consol Pla també va ser degut a una enorme coherència i a la necessitat que el govern tingués una millor governabilitat en uns moments difícils.

Per tant, si això és així, la pregunta segueix sent: per què?

Molt em temo que els arguments de la resposta a aquesta pregunta no estan en el terreny de la decència política. Deixeu-me que ho digui així. Estan en altres tipus de coses. És una censura excloent perquè no es vol a ICV-EUiA al govern d’aquesta ciutat. És una censura el motiu de fons de la qual s’ha de poder explicar molt més enllà dels dos mesos de lògica inestabilitat política que hi ha hagut a la ciutat.

Intervenció de Toni Morral en el ple de moció de censura (1)

Estem aquí perquè 13 regidors del ple van presentar una proposta de moció de censura. Deu regiors i regidores del PSC i 3 de CiU. Una moció de censura és per naturalesa una moció “en contra de”. En contra d’un grup municipal, el d’ICV-EUiA, en contra de 9 persones, de vuit regidors i regidores i d’un alcalde que és qui us parla.

Permetin que faci una breu descripció, molt esquemàtica, d’aquest grup i d’aquestes persones que avui se censuren:

En contra del company i portaveu Jordi Miró, persona dialogant com no n’he conegut altra. I que s’ha aplicat a fons en aquests últims temps per a que no arribessim on estem ara. En la seva tasca en la gestió municipal vull destacar la posada en marxa del que és l’administració electrònica que sabeu que està a punt d’activar-se.

En contra de la Marta Pujol, persona enormement resolutiva que ha promogut a la ciutat les primeres experiències participatives en el planejament urbanístic, i que ha participat molt activament en tots els projectes a l’entorn del Riu Sec.

En contra de la Maria Reina. La seva gestió, tot i portar pocs mesos, s’ha caracteritzat per l’eficàciai per una gestió molt presidida per la seva manera de ser: emotiva.

En contra del Rafa Bellido, un home ponderat però molt contundent en les negociacions i molt ferm en la defensa de les seves posicions. Un home que també ha fet que Cerdanyola fos un muncipi de referència en tots els temes ambientals, i molt especialment en la descontaminació de sòls, i molt especialment en els temes vinculats a l’amiant.

En contra del Gustavo Arias un home sensible i generós que ha gestionat els casals de la gent gran i les polítiques de solidaritat i cooperació amb eficiència i amb una gran sensibilitat.

En contra de la Carmen Rebollo una persona d’una intel·ligència perspicaç i que ha dirigit l’àrea de serveis socials d’una manera que avui la gent que menys té a Cerdanyola té més recursos de la ciutat per a poder destinar als seus dèficits.

En contra del Santi Cayuela un home que ha estat enormement rigurós en la seva gestió, i que ha reduït l’endeutament d’aquest ajuntament a la meitat del que ens vam trobar quan vam entrar a aquest ajuntament l’any 2003.

En contra de la Rosa Vilaró. Una persona molt pràctica en la seva gestió i d’uns principis molt sòlids, en la seva gestió i en la seva pròpia vida. Ha fet del servei a la dona un vaixell insígnia de la ciutat. L’ha fet referència a molts d’altres municipis.

En contra d’un alcalde que modestament ha fet tot el que ha pogut, i ha dedicat bona part de la seva vida durant aquests sis anys a coordinar i presidir l’equip de govern.

Aquestes persones hem fet un equip tècnicament i políticament molt potent. No és hora de fer balanç, però això és reconegut per molta gent que ens coneix. Però el que vull destacar per damunt de tot és l’enorme qualitat humana d’aquestes persones. I és aquest equip el que avui es censura.